El sistema sanitari valencià, com tant altres, viu una crisi sanitària sense precedents. Aquest sistema té tres nivells d’actuació. La primera barrera d’actuació contra la malaltia és la salut pública. La segona barrera és l’atenció primària, on ja existeix la malaltia, amb diferents graus. L’última barrera d’actuació són els hospitals. Sembla lògic que és important previndre la malaltia o aturar-la abans que el pacient haja de rebre atencions hospitalàries, per un motiu de salut de les persones, però també per un motiu d’estalvi del sistema sanitari.
D’altra banda, la salut pública és aquella part del sistema que s’encarrega de previndre la malaltia i promoure i recuperar la salut de les persones, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu. La majoria d’actuacions es duen a terme abans que aparega la malaltia, com és el cas de les vacunacions amb la seua funció preventiva, però també hi ha actuacions de detecció precoç de malalties, com els cribratges de càncer de mama i de còlon, o actuacions per a avaluar i limitar l’extensió de determinades malalties, com la covid.
La salut pública es basa en quatre pilars fonamentals. Un pilar és la seguretat alimentària. El segon pilar és la sanitat ambiental, on controlem, entre altres, la qualitat de les aigües de consum humà o la legionel·la. El tercer pilar són els programes de salut per a conscienciar la població de mesures concretes per a previndre malalties i afavorir estils de vida saludable. Finalment, el quart pilar és l’epidemiologia.
El pressupost en salut pública l’hem de veure com una inversió, ja que hi ha estudis que indiquen que, per cada euro invertit en una salut pública ben gestionada, estalviem aproximadament entre set i nou euros en sanitat assistencial primària i hospitalària. Els darrers anys hem vist com hi ha un canvi en la inversió del sistema sanitari valencià, on pràcticament s’ha doblat el pressupost entre 2014 i 2021, però que, malauradament, no ha revertit en un augment proporcional de la despesa destinada a salut pública.
És necessari valorar el sistema sanitari que volem i on volem gastar els diners públics, perquè l’administració valenciana va destinar, a la direcció general de salut pública i addiccions, aproximadament, només 1,5 euros per persona i mes el darrer any, la major part a la compra de les vacunes. El Ministeri de Sanitat només va invertir menys de 7 cèntims d’euro per persona cada mes. Cal tindre en compte, a més, que aquesta és la part del sistema sanitari amb un pressupost que sempre haurà d’eixir de les costelles de les administracions: malgrat que hi ha serveis que amb un concurs públic es poden privatitzar, la salut pública no és rendible per a les empreses privades, en contra del que veiem en els centres mèdics i hospitals privats.
Actualment el sistema valencià té parts sòlides i robustes, com la seguretat alimentària; parts emergents, que creiem que caldrà desenvolupar en un futur, com les relacionades amb la nutrició o els riscos sanitaris derivats de la contaminació ambiental; i altres parts que ara s’ha fet molt evident que necessiten enfortir-se, com l’organització en epidemiologia.
Aquesta pandèmia sembla molt dura, però imaginem que el virus nouvingut mantinguera l’alta transmissibilitat però en lloc de les actuals xifres, suposara una mortalitat d’un 15 % com l’anterior SARS o d’un 30 % com la grip aviar. Seria un drama encara molt més greu amb milions de morts. Malauradament, és probable que no siga l’última pandèmia que visquem i és fonamental que enfortim el sistema sanitari en general i la salut pública en particular, l’esglaó més feble i oblidat de la cadena.
Poc es parla de mocions i declaracions presentades per l’oposició en tantes institucions valencianes durant el mes de desembre, anomenades ‘Salvemos la Navidad’. Una oposició responsable dirigida a la salut de la població és bàsica i necessària i, tal vegada, si no tenen personal tècnic que els assessora, haurien de mantindre una postura més prudent. No vol dir que l’actuació de les nostres institucions haja estat perfecta, però potser caldrà veure més endavant les responsabilitats, ja que ara determinats debats probablement perjudiquen directament la salut de les persones.
Finalment, l’honestedat i la lleialtat entre els socis del Botànic és fonamental. Amb l’actual situació, no podem permetre mirar a quin partit milita cada esglaó del mestissatge institucional. Cal actuar com el que som, una institució al servei tota la població, amb total col·laboració i transparència entre nosaltres.
