Quan a la mort de Franco els partits que en aquells moments tallaven el bacallà es van reunir amb Adolfo Suàrez per preparar les primeres eleccions democràtiques des dels temps de la República, a dreta i esquerra, hi havia una gran sopa de lletres de partits disposats a menjar-se un tros del tortell que era a punt de posar-se en marxa. En aquells moments els que remenaven les cireres van decidir que el millor pel país i pels seus interessos era una democràcia basada en un bipartidisme, això si, guardant les formes. deixant un petit tros de pastisset pels comunistes de Santiago Carrillo, i altre per les dretes nacionalistes del País Basc i Catalunya. I així hem estat al llarg dels anys, immersos en un bipartidisme recolzat unes vegades en la majoria absoluta i quan aquesta no s'aconseguia es feia servir de crosa el PNB o CiU. I tots eren feliços mentre es menjaven les perdius del poder.

Però amb el pas del temps el personal anava cansant-se d'aquesta alternança, no es que els Governs del PSOE i del PP foren el mateix, però si que han tingut una certa semblança. I en cap dels dos han faltat episodis de corrupció. Al cens de votants entraven gents més joves que no estaven d'acord amb com es feien les coses. I les places i carrers del país van omplir-se de gent que protestava, que ocupava els espais públics com noves àgores on debatre noves opcions i maneres de fer política. Fou l'explosió del 15-M que, finalment, sembla haver quedat en uns simples focs d'encenalls desactivats una vegada alguns dels líders d'aquell moviment arribaren al poder sota l'ombrel·la d'un nou partit, que, en certa manera ha servit per trencar la tendència del cómode bipartidisme existent fins aquell moment.

El proper diumenge els votants catalans tenen una cita amb les urnes. Una cita enverinada per la pandèmia i que, segurament, farà que molts votants es queden a casa i que altres voten per correu, les sol·licituds per fer-ho han pujat més d'un 350 % sobre les darreres votacions. La nit serà llarga i, segons les enquestes, fins a vuit partits tenen opció d'ocupar llocs al nou Parlament. Però cap d'aquests partits assolirà la majoria absoluta que li permetria aquella nit anar al llit amb la satisfacció de la victòria. Perquè qui guanye les eleccions no té assegurat arribar a la Presidència de la Generalitat. Ja li va passar l'any 2017 a Inés Arrimadas.

Els fets del 14-F duraran dies. Unes enquestes auguren un triple empat entre ERC, Junts i PSC, les enquestes oficials encarregades pel Govern espanyol donen clar guanyador a Salvador Illa, el representant del PSOE a Catalunya. Però encara que això passés Illa tindrà difícil arribar a la Plaça de Sant Jaume, i si arriba necessitarà els vots del feixisme. De moment no li fan fàstic. Deu pensar que per guanyar als independentistes tot val, fins i tot anar de la maneta de l'extrema dreta. No seria la primera vegada, Set dies després de l'1-O ja va recórrer els carrers de Barcelona junt amb alguns representants de l'extrema dreta. No ens equivoquen l'extrema dreta no arriba ara amb VOX, ja estava aquí entre els votants del PP i C'S.

El 14-F serà un dia que durarà molts dies. L'única solució que té el sobiranisme es oblidar les lluites que durant un any han paralitzat el Govern de Junts i ERC i esperar que la CUP, oblide la rauxa i tinga seny, arrime el muscle i es mulle per deixar l'oposició i formar Govern amb ERC i Junts. Tot això si al final de les votacions els números ho permeten. Això o deixar que la dreta extrema i l'extrema dreta marquen la política catalana.