Estos dies se me n'ha vingut al cap el "llibertat sense ira" del grup Jarcha, de resultes de les coses que estan passant en Catalunya. És bo escoltar de tant en tant eixe tema, que ens parla de viure en llibertat deixant de banda la violència, eixa que posen en el carrer els jóvens intransigents que no admeten altres idees que les seues, que avalentats pels mitjans de comunicació i l'ensenyança rebuda en les escoles, els pareixen carques o fatxes els altres grups que no opinen com ells i, en ares d'un feixisme desbocat, ataquen a tot el qui es pose per davant.
Això mateix els passa als de Podem i companyia, que abans d'arribar a estar en la poltrona es dedicaven a insultar i usar la violència contra els qui no estaven amb les seues ràncies idees comunistes.
"Guarda't la teua por i la teua ira, perque n'hi ha llibertat", nos diu Jarcha en la seua cançó, i l'ira continua ahí produint por en la pacífica gent que vol expressar les seues idees lliurement, encara que no siguen conformes amb les de la ideologia dominant o el nacionalisme imperant.
El País Basc, amb la ETA i el recolzament que rebia directa o indirectament per part de partits nacionalistes, ja produïa eixa ira i por durant dècades, i encara hui se sent en la pell de molts.
Catalunya seguix els mateixos passos, encara sense tacar-se les mans de sang, però sí amb
revengisme i totalitarisme.
El govern del PSOE i els seus adlàters continuen eixa línia de revenja i por amb les seues
lleis que busquen la mort de les llibertats i inclús que van contra la vida mateixa. O volen retrotraure fets i èpoques antigues amb memòries històriques i tornades al passat, en lloc de preocupar-se del futur de tots.
"Hi hague ́una guerra, rencor de vells deutes", també ens diu Jarcha en la seua cançó; eixos vells deutes que alguns no volen que caduquen, encara que facen olor a naftalina o estiguen esvaïdes pel temps.
"Llibertat sense ira, sense ira llibertat", és allò que pretenem els espanyols de a peu que hem conegut èpoques passades i que apreciem el que és viure en democràcia i en llibertat. Eixa llibertat que se'ns vol anar minvant amb lleis aprovades amb nocturnitat i traïdoria, les que els dóna la pandèmia i el estar tots preocupats del dia a dia, cosa que denota que no es vol actuar amb noblesa i rectitud, sinó per mitjà de l'engany i les mentides d'aquells que tenen com a únic fi ideologitzar per damunt de tot, no el solucionar els problemes de la gent.
