Illa no va passar pàgina

Després de dues setmanes d'una campanya electoral fora de norma, va arribar el 14-F. A molts indrets de Catalunya el dia era fred i amb pluja, el temps i la pandèmia no invitaven a eixir de casa, l'abstenció surava per l'aire malgrat els gairebé 300.000 votants que havien triat no anar a votar presencialment I fer-ho per correu. Però calia acudir a les urnes d’una u altra manera. El TSJC, un dels braços de l'Estat. aixi ho havia determinat perquè algú tenia presa per votar i, com deien candidat, ministres visitants i President del Govern espanyol, passar pàgina. Però abans que tocaren les 12 de la nit al carrilló del Palau, prop de la Casa dels Canonges, residencia oficial del President de la Generalitat, la carrossa del candidat va convertir-se en una senzilla carabassa que l'independentisme estampava a la cara del candidat Illa que veia com era el més votat però el seu partit es quedava tan sols amb 33 escons, els mateixos que ERC, el segon en vots. Illa, quedava sense poder passar eixa pàgina que una elecció darrera altra els es negada als representants del PSOE a Catalunya.

El PSC no guanyava unes eleccions al Parlament de Catalunya des dels temps de Pasqual Maragall. I ara que es el partit més votat no pot traure pit per haver-ho fet. Es cert que els partits independentistes van firmar un document on es comprometien a no pactar un govern amb el PSC, també els socialistes, per boca d'Illa, van dir que no governarien amb cap independentista. La campanya va ser calenta, també entre els partits independentistes, però a hores d'ara veig impossible una "liaison" entre ERC i PSC. Ja era difícil amb presos polítics, exiliats i gairebé tres mil catalans en la mira de les metafòriques escopetes de la Brigada Aranzadi, però tot just l'endemà de la victòria electoral de l'independentisme a la Fiscalia li ha faltat temps per anar contra l'aplicació del tercer grau als presos polítics.I a Catalunya no s'obliden aquelles paraules de Pedro Sánchez on deixava caure que la fiscalia està a les ordres del Govern. Fa falta dialogar, però aixi es difícil.

Per primera vegada els partits independentistes tenen 74 escons al Parlament i per primera vegada els vots dels independentistes han passat del 50 %, i també per primera vegada ara mateix al Parlament català hi ha 82 parlamentaris favorables a la celebració d'un referèndum. Si ERC i els partits favorables al dret a decidir tenen ara mateix una gran responsabilitat, la de formar govern, no es menys cert que el PSOE té la responsabilitat de seure, dialogar i arribar a acords per resoldre mitjançant la política la situació de Catalunya, en lloc de deixar les solucions, dolentes solucions, en mans d'un estament judicial obsolet i amb reminiscències franquistes.

Salvador Illa fou enviat a “provincias” pensant que aconseguiria una ampla majoria d'escons que li permetria, sols o acompanyat, ocupar la Presidència de la Generalitat. Error, aquí el factòtum ideològic del PSOE, Ivan Redondo, abans ho va ser de Garcia Albiol, alcalde de Badalona pel PP, fallà en les seues previsions. Des de fa molt temps es parla de l'empenta independentista catalana com un suflé que aviat baixarà i caurà. S'equivoquen perquè creuen que els seus desitjos es convertiran en realitat, elecció a elecció va augmentant el nombre de vots que desitgen independència.

El candidat de la franquícia del PSOE a Catalunya ha vist com es volatilitzaven les seues esperances. Mala sort, perquè ha arribat l'hora d'un Govern independentista, els votants no entendrien haver de tornar a votar al més de Juliol, ni veure a qui va estar al costat del 155 governant Catalunya. Illa no va poder passar pàgina. Qui va passar la pàgina va ser l'independentisme.