La casa de Casado

"El casat, casa vol", deia ma mare replegant la saviesa popular, que no és el cas del Sr. Casado, ja que tenia una casa ben bonica en el carrer Génova i vol llevar-se-la d'enmig, no sé si fruit d'una calfada o una rabieta fora de lloc.

Acaben les eleccions catalanes, que estava clar que no anaven a traure'n quasi res, i es posa nerviós acusant dels roïns resultats a l'aparell mediàtic i judicial de Sánchez. Una altra rabieta.

S'ha dedicat a atacar a Vox i no ha anat junt amb Ciudadanos a eixes eleccions, cosa que haguera sigut bona per als dos, i no reconeix les seues culpes.

En fi, és de veres que com a líder em cau bé, a pesar d'eixos intents d'inutilitats, com eixa barba, fora de lloc, per a semblar major (igual que ho fa algun president d'autonomia amb el seu perruquí, però al revés, per a semblar més jove). Té bona loquacitat i un bon discurs, però no ha demostrat tindre molta estratègia electoral. Hauria de llevar-se menys la pols de damunt i treballar-se més les solucions.

"Els fills de les tenebres són més astuts que els fills de la llum", ens diuen els evangelis, i ahí, fa la impressió, s'ha dormit en els llorers, en no previndre tot allò que se li podia vindre damunt.

No deu tindre-li por a res i fer front a tot amb estratègia de present i de futur. És de veres que té un llast orquestrat pel sagaç i ladí Sánchez, que només pensa en com mantindre's en el poder, per al qual tot val, menys treballar pel conjunt dels espanyols.

Però deixe de queixar-se, Sr. Casado i done'ns propostes valentes, atractives i que ens apleguen. Pose a treballar el seu enginy perquè els mitjans li facen cas, vaja als tribunals a denunciar les coses que li estan fent a este país i arme rebombori, que es note que és un líder valent i atrevit; per a semats ja en teníem prou amb el tàndem Rajoy-Soraya. D'aquella pols, estos fangs.

Les eleccions no es guanyen, les perd aquell que governa. Aixina que, Sr. Casado, a traure totes les contradiccions del pitjor govern de la història de la democràcia, i a ficar el dit en les moltes ferides que té el govern i a per totes, com fan en Madrid els seus companys.

Prenga's vosté en serietat allò de tindre un gran equip al seu entorn, encara que tinga que renovar-ne molt, i siga conseqüent amb els seus principis i res de penell que gire cap a on vaja el vent, i alce la veu a temps i a destemps, faça sol o estiga núvol i amb tronada o sense ella.

Potser només així podrà arribar amb el seu partit a estar al front d'un govern que traga a este país del profund clot en què es troba.