"El casat, casa vol", deia ma mare replegant la saviesa popular, que no és el cas del Sr. Casado, ja que tenia una casa ben bonica en el carrer Génova i vol llevar-se-la d'enmig, no sé si fruit d'una calfada o una rabieta fora de lloc.

Acaben les eleccions catalanes, que estava clar que no anaven a traure'n quasi res, i es posa nerviós acusant dels roïns resultats a l'aparell mediàtic i judicial de Sánchez. Una altra rabieta.

S'ha dedicat a atacar a Vox i no ha anat junt amb Ciudadanos a eixes eleccions, cosa que haguera sigut bona per als dos, i no reconeix les seues culpes.

En fi, és de veres que com a líder em cau bé, a pesar d'eixos intents d'inutilitats, com eixa barba, fora de lloc, per a semblar major (igual que ho fa algun president d'autonomia amb el seu perruquí, però al revés, per a semblar més jove). Té bona loquacitat i un bon discurs, però no ha demostrat tindre molta estratègia electoral. Hauria de llevar-se menys la pols de damunt i treballar-se més les solucions.

"Els fills de les tenebres són més astuts que els fills de la llum", ens diuen els evangelis, i ahí, fa la impressió, s'ha dormit en els llorers, en no previndre tot allò que se li podia vindre damunt.

No deu tindre-li por a res i fer front a tot amb estratègia de present i de futur. És de veres que té un llast orquestrat pel sagaç i ladí Sánchez, que només pensa en com mantindre's en el poder, per al qual tot val, menys treballar pel conjunt dels espanyols.

Però deixe de queixar-se, Sr. Casado i done'ns propostes valentes, atractives i que ens apleguen. Pose a treballar el seu enginy perquè els mitjans li facen cas, vaja als tribunals a denunciar les coses que li estan fent a este país i arme rebombori, que es note que és un líder valent i atrevit; per a semats ja en teníem prou amb el tàndem Rajoy-Soraya. D'aquella pols, estos fangs.

Les eleccions no es guanyen, les perd aquell que governa. Aixina que, Sr. Casado, a traure totes les contradiccions del pitjor govern de la història de la democràcia, i a ficar el dit en les moltes ferides que té el govern i a per totes, com fan en Madrid els seus companys.

Prenga's vosté en serietat allò de tindre un gran equip al seu entorn, encara que tinga que renovar-ne molt, i siga conseqüent amb els seus principis i res de penell que gire cap a on vaja el vent, i alce la veu a temps i a destemps, faça sol o estiga núvol i amb tronada o sense ella.

Potser només així podrà arribar amb el seu partit a estar al front d'un govern que traga a este país del profund clot en què es troba.