Davant els reptes de futur que se’ns presenten com a societat, l’acció individual serà necessària però insuficient. Caldrà organitzar-se, teixir xarxes, generar complicitats i aliances amb la política i l’economia per poder caminar cap a un model de societat més just, solidari i sostenible. La societat civil organitzada haurà de liderar aquest procés, sense el qual serà difícil afrontar els reptes de futur que tenim com a societat i que necessita el planeta.

El moviment associatiu ha estat un motor de canvi social al llarg de la història, s’ha organitzat per a donar resposta a les seues necessitats, avançar en drets i llibertats, redistribuir de manera més justa els recursos i millorar la vida de les persones. Mitjançant la protesta s’ha aconseguit blindar els drets de les minories, les dones, els laborals o els socials, entre d’altres, mentre que a través de la proposta s’ha forjat l’Estat de Benestar, de llibertats i drets, tal i com el coneguem.

La prestació de jubilació, el subsidi d’atur, la protecció per baixa laboral o fins i tot l’educació d’adults i infantil, han sigut iniciatives originades al caliu de la societat civil organitzada. Uns serveis que amb el temps han anat assumint les institucions públiques. Totes aquestes iniciatives tenen en comú l’organització i el treball voluntari dedicat per milers de persones per millorar la comunitat des del bé comú i el progrés en drets socials.

Ara, la societat necessita que les entitats lideren els canvis oportuns per afrontar els reptes de futur. El primer repte, més a curt termini, és curar la ferida psicològica que està produint la pandèmia en la societat i que està creant un caldo de cultiu perillós fins i tot per a la pròpia democràcia. Necessitem a les associacions per recuperar la comunitat, compartir i il·lusionar-nos amb projectes comuns que canvien la realitat des de baix. També per a pal·liar la desesperança, la desafecció, el pessimisme, la desinformació o la polarització per a manifestar-se, una vegada més, com a verdaderes escoles de democràcia. Serà imprescindible recuperar l’afecte, el gest amable, la complicitat de l’altre per a sentir-nos part de la comunitat. Ens necessitem mútuament per a cuidar-nos i construir conjuntament el futur.

Altre repte és actuar per pal·liar la crisi climàtica. Segons el Grup Internacional d’Experts sobre Canvi Climàtic, si no hi ha una reducció del 50 % en les emissions mundials de CO2, en el 2030 es produiran una sèrie de reaccions en cadena que retroalimentaran i agreujaran la crisi climàtica. El Mediterrani serà una de las zones més afectades per la desertificació i la sequera. L’aliança i el compromís de la societat civil podria produir canvis immediats en el nostre territori. Arreu del món ja s’han donat iniciatives en aquesta línia, per exemple, l’Índia va plantar 66 milions d’arbres en sols 12 hores amb una xarxa d’1,5 milions de voluntaris.

Un altre repte serà repensar el model econòmic actual que propícia la concentració de la riquesa en uns pocs i la pobresa de la majoria. Segons els informes d’Oxfam Intermón, «l’1% de la població posseeix més del doble de riquesa que 6.900 milions de persones». En el nostre territori, una de cada quatre persones viu amb menys de 8.522 euros anuals, i hi ha barris amb rendes que no superen els 4.000 i que els situa entre l’1% més pobre a tot Espanya. La societat civil, amb la seua proposta d’una economia social centrada en les persones i no en l’acumulació de capital, ha de tenir més pes en el nostre PIB. Seria convenient que les administracions prioritzaren a aquestes entitats en la contractació pública.

Aquest i altres reptes els haurem d’afrontar de forma col·lectiva, perquè no hi ha escapatòria individual per a cap dels problemes que ens afecten. Només des de la solidaritat col·lectiva podrem reconstruir socialment els nostres barris, pobles, l’economia i el maltractat planeta.