El professorat, als peus dels cavalls

El Govern valencià tampoc s’ha quedat curt. Diuen que volen evitar un increment de contagis perquè el nostre alumnat estarà bambant pels carrers o, pitjor, a casa dels iaios i iaies. Involuntàriament o no, el govern està suggerint que si hi ha un increment dels contagis després de les ‘no festes’ de Falles i Magdalena, la culpa serà del professorat per mantindre els dies no lectius en els CEM que, majoritàriament, així ho han acordat (amb el suport també de les famílies, per cert).

Són acusacions molt greus que tornen a esquivar el problema real i desvien l’atenció cap al col·lectiu docent i l’escola, quan qui ha de solucionar el problema son l’Administració i les patronals. El problema és la conciliació de la vida laboral i familiar dels treballadors i treballadores (especialment d’aquestes últimes). És una qüestió recurrent quan el calendari no lectiu no coincideix amb el calendari festiu laboral: què faig amb les criatures si no hi ha classe però jo treballe? Solució fàcil: que l’escola continue oberta.

Ara fa tot just un any, STEPV i Intersindical Valenciana hem reclamat un ‘permís covid’ perquè les persones treballadores puguen atendre fills i filles en cas de necessitat. I durant aquest curs escolar en molts centres l’alumnat s’ha hagut de quedar a casa confinat deu dies perquè algú a classe ha donat positiu, tot i que la resta no. Des del sindicat hem calculat que més de 97.000 alumnes han estat confinats en algun moment fins l’1 de març de 2021. I què han fet eixos milers de famílies durant eixos dies mentre estaven treballant i les criatures a casa? Ni l’Administració ni les patronals han regulat cap permís per aquestes situacions tan greus per a la conciliació. I per què els tertulians i alguns mitjans que ara ens han atacat no han criticat les empreses i l’Administració?

El problema s’ha focalitzat en els tres dies no lectius que depenen dels ajuntaments. Sembla que això molesta, però no és problema que la gent isca al carrer en massa durant el mega cap de setmana de tres dies de Sant Josep, perquè el problema són els tres dies no lectius de l’escola, tot i que l’alumnat no anirà molt lluny si els pares i les mares treballen. I què passa en Pasqua? Ja veurem, però eixos dies no lectius són competència plena del govern valencià i no dels CEM. Els declararan lectius pels mateixos motius pels quals els volien declarar en Falles i Magdalena? O el virus ja haurà desaparegut de les nostres vides i no tindrem cap problema per eixir al carrer en massa? O el problema no és el virus sinó la conciliació?

El calendari escolar està basat en el calendari religiós. No és un calendari pedagògic que tinga en compte les necessitats del nostre alumnat, els seus ritmes d’aprenentatge i de descans. Els horaris laborals cada vegada s’allarguen més i el problema de la conciliació augmenta, per tant. Malauradament és l’escola la que s’hi ha d’adaptar i no a l’inrevés. I ho està fent: escola matinera, activitats extraescolars, programes de reforç per les vesprades... La qüestió és que les criatures estiguen ocupades mentre les persones adultes també ho estem en la feina, suportant uns horaris laborals irracionals en molts casos, i que no es posen en qüestió ni en la diana de l’opinió pública.

Cal situar en el centre del debat el problema real de la conciliació i de qui depén resoldre’l... que no és l’escola, sinó l’Administració i les patronals. Quan obrirem eixe meló? A qui no li interessa obrir-lo? I mentrestant continuarà sent culpa del sistema educatiu que les famílies no puguen conciliar? Quan començarem a mirar per l’alumnat i les seues necessitats?

I un consell al president de la Generalitat. Abans de tornar a posar-nos als peus dels cavalls, parle amb el professorat i la comunitat educativa. Professorat i famílies tenim molt a dir.