Plantà

Em van atrapar les falles que Secundino March plantava per a Tres Forques-Cuenca-Pérez Galdós, la primera comissió a la qual vaig pertànyer en els anys 69 i 70. Des de llavors, els primers dies de cada mes de març esperava ansiós l'arribada del Llibret per a veure l'esbós de la falla. Un xiquet, en aquells temps, no tenia una altra manera d'assabentar-se abans de com anava a ser “la seua falla”.

Després d'aqueixes dues magnífiques falles de Secundino March, la qualitat artística de la falla va anar decreixent i record els cabrejos que agafava quan arribava la plantà i la falla no s'assemblava en res a l'esbós que apareixia en la portada del Llibret.

De la meua infancia, un dels records més feliços és haver guanyat, cursant 6é d'EGB, un concurs d'esbossos de falles en la classe del col·legi en el qual estudiava. Però no va ser el fet d'haver guanyat el que em va reconfortar, sinó el que un company de la classe, un tal Vela si no recorde malament, em demanara permís per a construir la falla que jo havia dissenyat. Per descomptat que li ho vaig donar! Va ser un orgull veure cremar la falla que, per cert, Vela va replicar a la perfecció, al pati del col·legi.

Són inoblidables per a mi les falles que, juntament amb el meu germà Rafa, construíem cada Sant Josep per a cremar en el celobert de la meua casa. Aqueixes falles, que es van convertir en una xicoteta tradició en l'edifici en el qual vivíem, amb la participació de molts dels veïns, van donar lloc al fet que el meu pare, Juan Hernando Santafé, i la majoria d'aqueixos veïns, fundaren la falla Jerònima Gal·lés-Litògraf Pascual Abad, canviant la vida de moltes persones, entre elles la meua, per sempre.

Com a faller enamorat de les falles, la nit de la Plantà i els dies previs a la mateixa són, per a mi, els més importants de l'any. El Reglament Faller diu que una Comissió de Falla constituïda com a tal, “té com a activitat essencial i obligatòria la plantà de la Falla corresponent”. Per aqueix motiu el deure sagrat de qualsevol comissió és plantar una falla, siga gran o xicoteta, però fer-ho, a més, amb el major entusiasme possible cap a l'obra i cap al barri.

Si la cremà significa final i renovació, la plantà és principi, recompensa i obsequi. El principi dels dies grans de la Festa, la recompensa al treball realitzat durant l'exercici, objectiu irrenunciable d'una comissió, l'obsequi més generós a la teua barriada.

Els fallers, com tants altres col·lectius, hem patit i demostrat sensatesa i respecte de la normativa sanitària en aquesta època de pandèmia que ens ha tocat viure. Una vegada més hem sigut creatius per a mantindre viva la flama en cada comissió: juntes directives i generals per vídeo conferencia, activitats i comunicacions de tota mena de manera virtual… Aquesta vegada no ha sigut “pensat i fet”.

Tots mereixem viure una vida que se semble més a la que va desaparéixer aquell 14 de març de 2020. Els fallers i pense que tots els valencians, els agraden mes o menys les falles, mereixen unes falles segures i respectuoses. Som patrimoni. Tornarem.