Han passat més de quaranta dies des d'aquella nit del 14-F on, després del recompte de vots. el rictus de molts rostres va passar de l'alegria de la campanya electoral, on albiraven la victòria, a la sorpresa de veure que en aquesta ocasió, la tercera, no els havia servit per guanyar que el mateix Puigdemont encapçalara la papereta electoral de Barcelona. Les eleccions anteriors JUNTS havia guanyat ERC per 12.000 vots. Ara ERC els ha superat en 35.000 vots i un escó més, però ells continuen parlant “d'empat tècnic”, qui no es consola es perquè no vol. Dur colp pels qui durant tota la campanya havien plantejat la votació com un plebiscit entre ells i ERC.

Des d'un principi es va veure que les negociacions per investir Pere Aragonés President de la Generalitat i formar govern anaven a ser llargues, ERC ha de “pagar” la negativa de Roger Torrent a investir Puigdemont acatant les ordres del TC. Però mentre es dilataven les negociacions, s'allargaven les converses i s'intercanviaven propostes, ERC anava per feina i aconseguia firmar un acord amb la CUP, “butoni” d'unionistes, i, per què no dir-ho?, d'alguns independentistes dels que miren més a la dreta. Aquest acord ha tornat a enfadar els junters que es proclamen socis preferents, als que moltes coses separen dels, per ells antisistema, de CUP, com es va veure molt clar en les intervencions del representant de JUNTS divendres passat durant la primera sessió d'investidura.

Pere Aragonés, responent a les interpel·lacions de Batet, va contestar que acceptava tot el que diu el programa electoral de JUNTS. Però el punt principal de discussió està en el paper a jugar pel Consell per la República, un ens privat, presidit per Puigdemont, i que en paraules de Reguant, portaveu de CUP,”es una eina que té un potencial extraordinari, però que no compleix perquè es partidista i amb una governança poc transparent, que barreja funcions”. Aquest Consell per la República, junt amb els partits independentistes i les organitzacions cíviques, pot servir per internacionalitzar el conflicte entre l'Estat espanyol i Catalunya, però en cap moment pot ser una eina per controlar un Govern nat de la voluntat popular. Sembla que aquest podria ser el camí i la seua funció.

En alguns moments m'ha semblat que a JUNTS els havia agafat un atac de rebequeria infantil davant la pèrdua dels resultats i el poder que durant tants anys han ostentat. Els hereus de Convergència ara diuen, a tort i dret, que son d'esquerres, es difícil de creure mirant alguns dels noms i declaracions dels seus. Però, davant el dubte, admetre “polp com animal de companyia” i creuré les seues proclames esquerranes. Es per això que no sé què poden veure de dolent que un pacte entre ERC i CUP intente crear eines per lluitar contra la desigualtat, intente dur endavant una política perquè tothom tinga accés a un habitatge digne, fer polítiques que, poc a poc, facen que l'escola concertada s'integre en la pública, ampliar la gratuïtat a les llars  d'infants, ajudar als que ho necessiten amb la creació d'una renda bàsica universal i, entre altres coses, fer una política verda i feminista.

Estic convençut que, ara i demà, es impossible arribar a acords amb l'Estat espanyol i el seu Govern, però també sé que la uniteralitat proposada per alguns també es impossible en aquests moments en què l'Estat té totes les armes, les militars i el B.O.E. Ja vam viure una proclamació de la República que sols va durar vuit segons. Hem d'aprendre dels errors i continuar fent camí per la indepèndencia . .

Quan vostés lligen aquestes línies haurà començat el compte de dos mesos per triar President o anar a noves eleccions. Catalunya té pressa, si algú vol noves eleccions que ho explique.