Amb la missa de la Cena del Senyor, aquesta vesprada de Dijous Sant, els cristians comencem el Tridu Pasqual de la celebració de la Passió, la Mort i la Resurrecció del Senyor.
És hui, Dijous Sant, quan ens reunim al voltant de l’altar per commemorar la institució de l’Eucaristia, on, amb el rentament dels peus, recordarem que Jesús es va fer servidor dels deixebles, i no amo d’ells. Per això l’Evangeli d’aquesta vesprada ens presenta Jesús agenollat davant els apòstols, per indicar-nos que l’Església s’ha de fer servidora de la humanitat: “Si jo, el Senyor i el Mestre, vos he rentat els peus, també vosaltres vos els heu de rentar els uns als altres. Feliços de vosaltres si, sabent aquestes coses, les compliu” (Jo 13: 13,17). El rentament dels peus, i per tant l’actitud de servei en l’Església, està íntimament unit a l’Eucaristia, ja que no hi ha sagrament de l’amor (manifestat en el pa i en el vi que compartim) sense compartir també el servei dels uns als altres.
El Divendres Sant commemorem la mort de Jesús a la creu. La lectura del profeta Isaïes (Is 52:13-53:12) ens posa al davant el Servent sofrent que és una profecia sobre Jesús, les ferides del qual ens salven (Is 53:5). És en la creu del Senyor, com a arbre de vida (en contraposició a l’arbre de l’Edèn) que trobem la salvació. I per això la celebració del Divendres Sant té com a centre la creu, que adorem besant-la. És també el Divendres Sant quan recordem tots els crucificats del nostre món. Tots aquells que comparteixen la creu del Crist: els ancians que viuen sols, els malalts, els xiquets abandonats, els qui no tenen treball, els immigrants, els qui es troben desesperats i els qui viuen sense il·lusió, els refugiats, tractats per la “cristiana” Europa com a escòries, rebutjats i menyspreats. Però enguany recordem especialment els qui han mort per la covid, els malalts que estan ingressats als hospitals i els seus familiars. També Jesús, hui continua morint en aquells que continuen sofrint enmig nostre. I de la mateixa manera que Jesús va ser condemnat a mort fa dos mil anys, també hui continuem condemnant a mort tots aquells que, degut a la nostra insensibilitat i a la nostra indiferència, s’ofeguen al Mediterrani o malviuen en camps de refugiats.
I en aquest Divendres Sant també donem gràcies a Déu pel testimoniatge valent a favor del bé comú (tot i que arriscat) dels metges, dels infermers, del personal de neteja dels hospitals, dels farmacèutics en la seua lluita contra el virus i per alleujar el sofriment dels malalts de covid.
El Divendres Sant agraïm i adorem Jesús, com diu Ramon Llull, per “la vostra Passió”, ja que l’home, “estant mort i dormit en el pecat, la vostra Passió el feu reviure i el despertà i li mostrà la bondat” (Llibre de Contemplació).
Durant el Dissabte Sant, l’Església guarda silenci al voltant del sepulcre del Senyor, i per això aquest dia no se celebra l’Eucaristia. I és que Jesús, baixant al país dels morts, esperà la victòria de la resurrecció, per ressuscitar amb ell tots els qui estaven encadenats per la mort.
El Tridu Pasqual acaba amb la gran Vigília, el dissabte a la nit, quan amb el Pregó se’ns anuncia la victòria de Jesús sobre el pecat i la mort. Amb la benedicció del foc a la porta dels temples, anunciem en aquesta nit santa el pas de Jesús de la mort a la vida, la Pasqua del Senyor, que ressuscitat viu gloriós enmig de l’Església. Aquesta és la nit, com canta el Pregó Pasqual, “en què Crist, trencant els lligams de la mort, ha pujat victoriós dels inferns”. La nit de Pasqua és una “nit santa i poderosa”, que “allunya el pecat, renta les culpes, fa innocents els caiguts, torna l’alegria als entristits, dissipa els odis, restableix la concòrdia, converteix les nacions”. El ciri pasqual fa d’aquesta nit santa, una nit “realment benaurada, que uneix el cel i la terra”: una nit on l’home “retroba Déu”. I són les lectures de la Llei i dels Profetes, intercalades amb els Psalms, que ens porten en aquesta nit santa fins a la proclamació de l’Evangeli de la resurrecció del Senyor, un fet que esdevé el centre i el cimal de la nostra fe.
Durant aquesta nit, també té un ressò important la litúrgia baptismal, amb el baptisme dels catecúmens que entraran a formar part, per mitjà de l’aigua i de l’Esperit, de l’Església.
Que la Pasqua ens ajude a viure oberts a les necessitats del nostre món, per tal reconèixer Jesús, encara clavat a la creu, en tots els qui sofreixen. I que la resurrecció del Senyor ens faça més sensibles a aquells que, encara hui, continuen crucificats, per poder-los alliberar de totes les morts que els assetgen.
