El cinisme del Govern espanyol comença a ser incommensurable. L’autorització que ha permés a Iberdrola l’ampliació del funcionament de la Central Nuclear de Cofrents fins al 2030 és d’una irresponsabilitat monumental. La pròrroga concedida augmenta de manera exponencial el neguit patit per la població valenciana per un possible accident i desacredita per complet l’enganyós Ministeri de Transició Ecològica. Això només passa en un Estat bananer com l’espanyol i amb un poder polític agenollat permanentment davant les màfies elèctriques. Un servilisme estúpid i feudalitzant que produeix un immens desassossec.

És injustificable que la transició energètica que proposa Pedro Sánchez i Teresa Ribera passe per allargar la vida a les centrals nuclears. Tot i que és totalment coherent amb la nefasta trajectòria d’una ministra com aquesta, que va autoritzar el catastròfic projecte Castor, sense exigir estudi d’impacte ambiental, quan era secretària d’Estat de Canvi Climàtic, en temps de José Luis Rodríguez Zapatero. Que hi fou imputada per prevaricació i exonerada pels seus col·legues judicials. I que, per a més inri, la seua actuació va servir per a què Florentino Pérez s’embutxacara 1.400 milions d’euros. Un currículum polític que augura una nova porta giratòria en compensació als seus denigrants serveis prestats.

La fastigosa decisió del govern de prorrogar la vida de la C.N. de Cofrents significarà que Iberdrola continue enriquint-se’n amb un milió d’euros per cada dia de funcionament. Tant li fa que siga una de les centrals més velles, inestables i obsoletes del món, amb un reactor similar al que va esclatar a Fukushima, ara fa 10 anys. I que ens tindrà amb l’ai al cor durant una altra dècada per a satisfer exclusivament els interessos dels grans capitals de Catar, EE UU o Noruega, si no fem caure la cara de vergonya a l’actual PSOE pronuclear.

I per acabar-ho d’adobar, cal tenir en compte que l’energia produïda pels 7 reactors nuclears actius a l’Estat espanyol és totalment innecessària. Significa el 6,6 % del total de la potència instal·lada (és a dir, 7.300 de 110.000 MW). Aquell argument tan recorrent que amenaçava la ciutadania a tornar a l’edat de pedra si es renunciava a les centrals nuclears ha quedat totalment invalidat. A hores d’ara, ja n’hi ha més que prou amb l’energia eòlica, solar i hidràulica per a cobrir en escreix la demanda màxima actual d’energia. I molt més amb els projectes previstos a desenvolupar en els propers anys.

Comptat i debatut, resulta d’una evidència aclaparadora que no hi ha cap justificació per a menysprear els raonaments del moviment ecologista i dels partits que han plantat cara en aquesta deplorable decisió del govern de Sánchez. Cal reconèixer que Compromís, Més País-Equo, ERC, Podem, Junts, Bildu, BNG i CUP han estat a l’altura de les circumstàncies i han donat suport incondicional a la plataforma Tanquem Cofrents. I han posat en evidència la poca credibilitat de les bones intencions de Ximo Puig i les fal·làcies de l’actual política del Ministeri de Transició Ecològica, que sembla ancorat en un passat pronuclear letal i en una ecologia de fireta i de ‘nyigui-nyogui’. Encara que ja ho sabíeu... algú ho havia de dir!