L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha triat aquest tema per a commemorar el Dia Mundial de la Salut que se celebra el 7 d’abril des de 1950.
La pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 ha evidenciat més la injustícia social en afectar intensament les poblacions pobres amb serveis sanitaris més deficients. Les diferències socials, econòmiques, culturals i d’accés a la sanitat han crescut durant l’emergència sanitària. Vivim en un món desigual; mentre algunes persones tenen accés a tots els serveis de salut (medicines, hospitals, vacunes, màscares...), unes altres tenen poques possibilitats, i, en molts casos, depén del lloc en el qual van nàixer i en el qual viuen.
Les desigualtats socials posen en evidència les dificultats per a sobreviure de molts grups i persones, que lluiten per arribar a fi de mes, amb escassos ingressos diaris, i, en molts casos, sense accés a un habitatge digne i adequada. Les possibilitats d’aconseguir un treball, en el qual es garantisca els drets laborals i la dignitat personal, es redueixen quan no es té accés a la formació educativa i eres pobra. A més, es dóna una gran desigualtat de gènere i bretxa salarial.
La precarietat i la vulnerabilitat són dues notes característiques dels grups socials més desprotegits i que viuen en entorns insegurs. Ambients poc saludables en els quals escasseja l’aigua potable, l’aire net i els aliments, amb reduïda o nul·la assequibilitat a l’habitatge, a l’educació, el treball i els serveis sanitaris. Vides en les quals la misèria és real i podria previndre’s, així com el sofriment, moltes de les malalties i les morts prematures.
La injustícia social és evitable amb polítiques solidàries. Els governs han de garantir condicions de vida i treballs saludables, i reconéixer la salut com un dret de totes les persones. És necessari garantir l’accés universal a una salut pública i de qualitat, perquè no ha de dependre del lloc de naixement ni de la classe social. S’han d’avaluar les desigualtats entre els subgrups de població i prendre mesures que posen fi a tota discriminació.
A escala mundial, existeix una escassetat de treballadores sanitàries, s’ha d’invertir més en educació, formació, ocupació i treball, per a protegir el món amb cobertura sanitària universal. Un 70 % de les treballadores sanitàries i socials en el món són dones i és necessari invertir en equitat de gènere.
La covid-19 ha impactat en totes les comunitats, més intensament als països i grups socials més pobres i vulnerables, més exposats a les malalties i amb menor possibilitat d’accedir a serveis de salut de qualitat, a vacunes, medicaments, proves mèdiques i a tota mena de mesures preventives.
Des d’Intersindical Valenciana reclamem que s’aborden les causes de les desigualtats socials amb solucions reals, que s’augmente la inversió en salut pública i investigació. Perquè la salut és un dret humà i un bé públic global que s’ha de garantir a totes les persones, així com tractaments i vacunes segures i eficaces, és necessari alliberar les patents si volem posar fi a la pandèmia. Donem suport a la Iniciativa Ciutadana Europea pel Dret a una cura i animem a signar-la (noprofitonpandemic.eu).
En fi, és fonamental fer front als reptes actuals, garantint la salut a totes les persones i construint la resiliència del futur. Hem d’anar més enllà de les fronteres nacionals si volem abordar la pandèmia actual, garantir el subministrament i l’accés universal i gratuït de les vacunes, les proves i els tractaments a totes les persones suprimint les patents.
