Arran de la moció de censura presentada a Múrcia es van precipitar les coses, centrant l’actualitat les posteriors maniobres de sobres conegudes, i no fa falta, per tant, fer una relació detallada. En tot cas, sí que cal remarcar com la dreta ha intentat, al meu parer amb una certa dosi d’èxit, traure profit, tal vegada per la bona fe o la inexperiència dels promotors. Com que no la considere massa clarivident, m’incline a pensar que no ha improvisat i que estava ja alertada. Siga així o tot el contrari, la veritat és que allò de «a més maror, més peix» és aplicable al present cas. El tema ha sigut motiu de comentaris i de declaracions dels partits. Així i tot, no han faltat iniciatives davant els tribunals. Dir traure profit significa que a curt termini la dreta ha aconseguit el recolzament dels trànsfugues ampliant la seua nòmina amb una gent que no és de fiar, mantenint-se el govern en la comunitat murciana, això sí, pagant el preu d’una acció deslleial.

En tot aquest embolic he anat observant com la meua professió de jurista té molts aficionats. Les crítiques a les maniobres de la dreta espanyola i tot el rebombori que les acompanya, s’han concretat majoritàriament en qüestions de legalitat: si la convocatòria d’eleccions anticipades era vàlida, si es podia parlar de trànsfugues, si Cantó pot ser candidat... Perquè no negue que en situacions d’aquest tipus els serveis jurídics corresponents han de fer el seu treball, la qual pot implicar fer ús dels recursos i les accions judicials, però els debats, les opinions, al meu parer haurien de situar-se en altres termes, que serien els de l’honestedat i l’ètica.

Que una persona afiliada a un partit discrepe de les decisions del seu partit, com seria el cas de secundar o no una moció de censura, o que fins i tot, l’abandone per aquest motiu, és plenament legítim. Però que aqueixa discrepància es done en qüestió d’hores, de la nit al matí, després d’haver acordat votar a favor de la censura, no és honest, i més quan a canvi hi ha repartiment de càrrecs. Hem vist moltes conductes censurables des del punt de vista de la responsabilitat i la moral, cas, igualment, del diputat que deixa València per a anar-se a la Villa y Corte a buscar fortuna en una operació de paracaigudisme polític. Deslleialtat cap als electors, enganys, compravenda de càrrecs… quina manca d’ètica!