L'accident de la central nuclear de Txernòbil es va desencadenar el 26 d'abril de 1986 mentre es realitzava una prova de seguretat. Als responsables nuclears els preocupava un possible sabotatge, que pogueren deixar sense corrent elèctric a la nuclear, i van aplicar una solució que va fallar. El 26 d'abril el reactor es va parar. La calor del nucli, al costat de l'augment de pressió per l'hidrogen acumulat, va provocar la seua explosió.

Els experts en energia nuclear havien dit que el nucli d'un reactor nuclear mai podria explotar, es van equivocar. Van intentar apagar el reactor, però un altre augment de potència va provocar una reacció en cadena d'explosions en el seu interior. Finalment, el nucli del reactor va quedar exposat i va expulsar material radioactiu a l'atmosfera.

Els helicòpters van tirar arena i altres materials per a sufocar les flames de la central i contindre la contaminació. Malgrat la mort de dues persones en les explosions, l'hospitalització dels treballadors i els bombers, i el perill de la pluja radioactiva i el foc, no es va evacuar a ningú en les zones circumdants, fins 36 hores després del començament del desastre.

L'accident nuclear va estar envoltat de secrets. Es va considerar un risc polític significatiu (Guerra Freda) i es va ocultar tot el que es va poder. El col·lapse de la nuclear ja era imparable, s'havia propagat la radiació fins a Suècia. El 28 d'abril, les autoritats soviètiques van acabar anunciant l'accident.

Les conseqüències van ser terribles i persisteixen actualment. El 30 % de les 190 tones mètriques d'urani de Txernòbil estaven en l'atmosfera, l'URSS va evacuar a 335.000 persones i va establir una zona d'exclusió de 30 quilòmetres d'ample al voltant del reactor. Al principi, van morir 31 persones per l'accident i més de 100 van resultar ferides. En 2005, no obstant això, l'ONU va anticipar que un mínim de 4.000 persones podrien haver mort com a resultat de l'exposició a la radiació. El Comité Científic de les Nacions Unides per a l'Estudi dels Efectes de les Radiacions Atòmiques ha informat que més de 6.000 xiquets i adolescents van desenvolupar càncer de tiroides després d'haver-se exposat a la radiació de l'accident. Els investigadors han pronosticat que unes 4.000 persones exposades a alts nivells de radiació podrien patir càncers vinculats a la radiació, i també unes 5.000 persones exposades a nivells inferiors de radiació. S'estima que el desastre ha costat més de 210.000 milions d'euros en danys. L'actual Bielorússia va perdre quasi una cinquena part del seu terreny agrícola, per contaminació del seu territori. En 1991, Bielorússia va gastar el 22% del seu pressupost total per a fer front a Txernòbil.

L'accident de Txernòbil, trenta-cinc anys després, continua sent un tema de debat i estudi, tant per les conseqüències com pels impactes en la salut mental, en les futures generacions, en la biodiversitat i el territori. Les restes del reactor estan dins d'una enorme estructura de contenció d'acer realitzada en el 2016. Les labors de neteja continuaran fins més enllà del 2065. Desenes de pobles i ciutats van ser evacuades, a exclusió de l'activitat humana al voltant de la entral nuclear continguda.

El desastre de Txernòbil va impulsar al moviment antinuclear internacional, alertant-nos sobre les conseqüències devastadores de l'energia nuclear en contaminar el territori i tots els béns existents o futurs, en destruir la vida i danyar la salut dels éssers vius. Però també amb valoracions eco-ètiques davant la possibilitat d'una hecatombe mundial.

La central nuclear de Cofrents és un model similar a la de Txernòbil i Fukushima, per això no podem deixar de témer un possible accident nuclear i les seues destructives conseqüències sobre la salut i la vida dels éssers vius, però també socioeconòmiques, ambientals i territorials, sense oblidar les emissions radioactives i la producció de residus. La nostra por creix després de conéixer que el govern japonés abocarà els residus radioactius de l'accidentada CN de Fukushima a l'oceà, sense una avaluació de l'impacte ambiental que provocarà.

Per tot això, des de la Plataforma Tanquem Cofrents, de la qual és membre Intersindical Valenciana, continuem reclamant al govern de Pedro Sánchez i a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Rivera, que tanquen ja la central nuclear de Cofrents i totes les nuclears. Exigim protecció, tant de la població com del medi ambient, i la transició urgent cap a un sistema energètic 100% renovable basat en l'estalvi, l'eficiència, la producció descentralitzada, que és menys contaminant i més segur.