A vegades es donen coincidències que els astròlegs no dubtarien en atribuir-les a una conjunció estel·lar. M’explique. En les Corts espanyoles s’està celebrant una comissió d’investigació sobre el cas Kitchen (presumpta operació del Ministeri de l’Interior, sent ministre Jorge Fernández Díaz, per sostraure a l’extresorer d’aquest partit Luis Bárcenas informació que pogués afectar negativament al PP).

En aquesta comissió és molt simptomàtic, no sols la falta de col·laboració d’alguns compareixents escudant-se en argúcies i excuses legals, sinó també l’extremada complicitat que es trasllueix entre el PP i els feixistes de Vox amb alguns càrrecs policials presumptament implicats en aquest cas (els aconselle que vegen, en youtube la poden trobar, la intervenció del comissari García Ortuño).

Per altra banda, en una de les plataformes televisives s’està emetent la pel·lícula Piazza Fontana: La conspiració italiana, del director Marco Tullio Giordana, estrenada en l’any 2012 (no sé si a Espanya aplegà). En aquesta pel·lícula es narra com en la dècada dels 60 (anys coneguts en Itàlia com els anys de plom) s’intentà per una part de la Democràcia Cristiana, de les forces de seguretat, exèrcit, fins i tot de l’OTAN, mitjançant greus atemptats terroristes com el de la massacre de Piazza Fontana i el de l’estació de Bolonya -atribuïts intencionadament i falsament als anarquistes italians- desestabilitzar Itàlia, utilitzant com instrument a coneguts grups i elements feixistes (finançats en alguns casos per països com Grècia, Portugal i Espanya). La finalitat dels atemptats no era altra que provocar un colp d’estat a Itàlia, tal com ja havia ocorregut a Grècia.

La pel·lícula destaca l’important paper desenrotllat per Aldo Moro per parar aquestes maniobres. Aquest importantíssim polític demòcrata cristià, que fou segrestat i mort en 1978 en circumstàncies encara hui no aclarides, era partidari d’aplegar acords polítics amb el Partit Comunista d’Enrico Berlinguer, qüestionant, per tant, les bases de la Guerra Freda.

Ací a Espanya no fa molt coneguérem un xat de militars retirats en el que es parlava de «pronunciaments» així com d’afusellar (sic) a 26 milions d’espanyols. Xifra aquesta que concorda amb les persones que, en principi, no voten a la dreta i als feixistes. Igualment, ens assabentarem d’una carta dirigida al rei d’Espanya signada per 271 militars, que sense desautoritzar l’anterior xat, atacaven al legítim Govern d’Espanya amb els coneguts i reiterats arguments de la dreta i dels feixistes.

Què pretenc posar de manifest en tot l’anterior? En primer lloc, que la democràcia és un règim polític molt fràgil, ja que escudant-se amb la llibertat molts individus i grups organitzats aconsegueixen portar a cap accions contra aquesta. Per tant, són necessàries constantment polítiques que la facen més sòlida, sent primordial prestigiar, consolidar i enfortir les institucions bàsiques que la sostenen.

Però, en conclusió, i en funció de la nostra recent historia, ningú es pot confiar davant del feixisme de Vox, ja que té forts lligams amb importantíssims sectors de les oligarquies de tot tipus que existeixen a Espanya. Festejar amb aquests, com des d’alguns partits i molts mitjans de comunicació es fa, resulta molt perillós i dramàtic, per la falta de consciencia i responsabilitat democràtica i que podem penedir-nos (almenys des de l’esquerra, ja que aquesta sols pot subsistir en democràcia).

Post data: quan ja havia acabat aquest escrit s’han produït les amenaces de mort a Pablo Iglesias, Grande Marlaska i a la directora general de la Guardia Civil que confirma (entre altres circumstancies) que el feixisme sols te una eixida, la seua il·legalització, com ja ha ocorregut en Grècia.