Fa uns dies tres polítics van rebre una carta amb greus amenaces i unes bales de fusell d'assalt. Pablo Iglesias, Fernando Grande Marlaska i María Gámez, directora de la Guàrdia Civil, són al punt de mira d'elements covards que s'amaguen, dins de la comoditat de l'anonimat, per amenaçar persones i democràcia. Tots els demòcrates condemnem aquestes amenaces pròpies i provinents d'un grup de matons als quals el sol nom de la paraula democràcia els provoca una erupció a la pell. Però no podem oblidar que, durant molt de temps, massa temps, aquesta extrema dreta, provocadora i prepotent, ha gaudit de “barra lliure” davant les forces d'ordre públic i les institucions. S'ha estat covant l'ou de la serp feixista durant massa temps, se'ls ha tractat amb mànega ampla, tal vegada perquè les seues malifetes servien a alguns mentre anaren contra uns “ellos” que no eren ells. Tal vegada els consentien algunes coses perquè eren els nens entremaliats que, ves per on, també defenien la unitat de la pàtria que els és comú.

I aquesta colla de cadells del feixisme anava envalentint-se més i més. Les forces de l'ordre els tractaven acuradament i amb educació exquisida. Si el Suprem i el Constitucional els condemnaven a presó alguna mà amiga i influent movia els papers perquè no entraren a presó, com ha passat amb els condemnats en última instància pel cas Blanquerna, un cas vuit anys passejant-se entre togues sense que ningú d'ells haja entrat mai a presó. El Tribunal Suprem els ha acceptat com a acusació particular en la causa contra els polítics catalans. S'han sumat a les manifestacions de protesta d'un sindicat policial com Jusapol. Una part de la premsa i les televisions els riuen les gràcies i els han donat cobertura. Tot fins que han arribat, per desgràcia sembla que per quedar-se, a les institucions com un nou cavall de Troia per intentar dinamitar-les des de dins. Ells no creuen en la democràcia.

I després de tant de temps que, mirant cap altre costat, ningú ha volgut veure com anava covant-se l'ou del feixisme és ara, quan queden pocs dies per les eleccions madrilenyes i apareixen missives amenaçadores, quan molts es desperten i criden a generala contra els que fins ara tan sols eren uns elements que feien una mica de soroll, però no eren perillosos pel sistema. Aquests dies he recordat els assassinats d'Atocha, tampoc per aquells dies es va prestar atenció a l'extrema dreta fins que els cadells de Fuerza Nueva junt amb gent del Sindicat Vertical van assassinar els advocats laboralistes.

Sánchez ha dit “aquest partit d'ultradreta sosté amb el seu vot governs del Partit Popular. Els seus líders apareixen en programes de televisió, els presentadors hi conversen cordialment sobre qualsevol assumpte, i així ens hem acostumat tots a la ultradreta”. Una mica tard, no? A l'Estat espanyol la ideologia franquista va quedar impregnada a l'ADN de moltes institucions, aquí no es van netejar les institucions, tan sols els van canviar el nom. Els funcionaris de l'antic Sindicat Vertical franquista van continuar als seus llocs de treball, els policies, recorden el condecorat “Billy el Niño”?, continuaren fent el que feien mentre anaven augmentant triennis a la nòmina, els tribunals, com el TOP, canviaren de nom per continuar fent el que feien, reprimir els dissidents. Els militars continuen volent afusellar la meitat de la població. I l'hereu de Franco, el rei que ningú vam votar, ha fet el que s'esperava d'un Borbó, omplir-se la butxaca.

I ara ens espantem perquè un grup feixista, racista, antifeminista i enemic de la democràcia no condemna unes missives amenaçadores. Això abans, president Sánchez, dissortadament arriba tard, el feixisme, com a altres parts d'Europa ha vingut per quedar-se. L'extrema dreta està a molts més llocs que al partit que no vull ni citar.