No vaig veure el no debat d’una cadena de ràdio on un dels participants, Pablo Iglesias, candidat de Unidas Podemos, li va demanar a la candidata del partit ultradretà que condemnara les cartes amb bales rebudes per ell mateix, el ministre d’Interior i la directora de la Guàrdia Civil. La resposta de la candidata ultradretana va ser negar-se a fer-ho i qüestionar aquest fet. Iglesias, com sabem va abandonar el debat, com també ho van fer poc després Ángel Gabilondo, candidat del PSOE, i Mónica García, candidata de Más Madrid.

Al final només van quedar a la taula de debat el candidat de Ciudadanos i la candidata ultradretana, perquè la candidata del PP va decidir no debatre amb ningú. La moderadora va decidir tancar el debat perquè ja no hi havia res que debatre.

Després van aplegar noves amenaces en forma de navalla ensangonada a la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, i també s’han detectat sobres amb bales per a la presidentade Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i per al expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero.

En democràcia no caben equidistàncies. O estàs amb la democràcia o estàs amb el feixisme. El lema electoral del PP a Madrid és una fal·làcia total que vol identificar la llibertat amb el feixisme i la corrupció. El feixisme que predica Díaz Ayuso i els ultradretans només busquen la submissió de qui no pensa com ells i per això practiquen la intolerància disfressada de llibertat. I el que a mi em sembla pitjor de tot és que aquesta intolerància s’està assentant a tot el panorama social i polític alenat per alguns mitjans de comunicació que el que fan és fomentar la crispació polaritzant les posicions dels dos blocs: esquerres i ultradreta, perquè el PP de Díaz Ayuso és una mala còpia del trumpisme més barroer.

A les pròximes eleccions madrilenyes s’està jugant molt més que un Govern autonòmic. S’està jugant un model de fer política on, en massa ocasions qui marca les agendes polítiques són equips directius de grans corporacions mercantils de tota classe. La política ha de donar solucions a la gent i no crear problemes. El significat de la paraula democràcia és, com molt bé sabem, el poder del poble. I no sols d’uns quants que enyoren el règim del dictador i fan apologia del racisme, masclisme, classisme, etcètera. Aquesta gentola vol beneficis i privilegis personals i de classe malgrat que la majoria de la gent ho estiga passant realment mal i fins i tot morint per decisions polítiques preses des de l’arrogància, els privilegis i el classisme. I això no és política. És una forma de fer negocis, però no és política.

Només desitjo que el poble madrileny sàpia què és el que està en joc i pense, i per tant vote, en clau comunitària i no en clau negocis i privilegis per poder recuperar la dignitat democràtica que l’actual Govern ha tornat a llançar pels aires. I si el model del nou PP es Díaz Ayuso, que Pablo Casado vaja preparant maletes perquè no tardarà gens a fer-lo fora de la Presidència del partit, igual que estan a punt de fer amb Isabel Bonig, ací al País Valencià.

En democràcia és impossible l’equidistància: o s’està amb les regles democràtiques que condemnen qualsevol classe de violència o s’està amb el feixisme que la justifica sempre i fins i tot la potència en molts moments. La gent de Madrid sabrà què vota i viurà, malauradament o no, les conseqüències dels seus vots. Jo, sincerament, espere que guanye la democràcia i que es puga recuperar la dignitat a la política d’aquesta comunitat autònoma.