Cada dia necessitem fer balanç de què tenim bo i del que resulta tòxic. Hem de mirar allò que ens fa mal i allunyar-lo. En eixe cas, tenim dos interjeccions que ens faciliten la faena. Es tracta de les paraules «hala» i «aire». Amb la primera, encoratgem o intentem que algú s’afanye. La segona manifesta el desig que algú se’n vaja.
Soc dels qui crec que en la vida hem d’arribar a acords. Tanmateix hi ha situacions que ho fan impossible. En un dia com hui, quan l’ajuntament de Mutxamel debat si llevar el nom d’una avinguda a Enric Valor i posar-li Espanya, hi ha alguna cosa que no funciona bé. Com diu el tècnic Xavier Sala, el problema no és Espanya sinó el menyspreu d’una llengua minoritària que en gestos així es mostra més minoritzada. Així que, davant eixa acció, és adequat pronunciar un «hala, aire» per a arraconar l’acció municipal.
No podem ser extremadament indulgents amb el món polític. Si algú s’atrevix a dir a una altra persona política que sobra, hem de dir-los en l’urna que són ells els qui han de fer-se fora. Així ho comentava l’altre dia en la presentació del llibre de Pau Alabajos «Hotel Fontana» en el Club de Lectura de Montcada. Les tragèdies bèl·liques, com aquella dels Balcans, no sorgiren espontàniament. Sempre hi hagué un moment inicial. Alguna persona com la candidata Monasterio va dir que els altres sobraven. Així que a Monasterio, i a les persones que com ella tenen esta actitud, cal dir sense por «hala, aire!».
Sols si pronunciem un «hala, aire!» als nacionalismes radicals, arribarem a gaudir de la nostra pàtria. Recordem que este concepte, com descrivia Carmelina Sanchez-Cutillas, és el lloc on ens identifiquem. El Club de Lectura de l’àrea de Cultura d’Albalat dels Sorells m’ha fet entendre millor eixes paraules de l’autora. Compartir-la amb Joan Borja, Immaculada Cerdà i Ignasi Beltran, m’ho ha facilitat. M’ha permés comprendre intensament el sentit de pàtria, allunyat de connotacions polítiques i pròxim als valors personals. M’ha ensenyat a admirar l’autora i a pensar que encara continuem en deute amb ella.
En definitiva, no tinguem por de pronunciar «aire, hala». No sols és saludable sinó que ens ajudarà a respirar millor. Allibereu-nos, doncs, de tant que ens pesa i caminem més lleugerament. No sols no ens fatigarem sinó que respirarem millor.
