Encara que la ignorància és molt atrevida, el desconeixement no commuta la precedència de la categoria descrita. A Enric Valor li poden llevar el nom d’un carrer, i de rebot passar a ser un dels primers en la llista de nous carrers, però mai podran prohibir els seus llibres. Molt menys impedir que la xicalla gaudisca des de ben menuda de l’oralitat de les seues rondalles i, tampoc que a totes les escoles s’ensenye la vida i obra de l’autor de ‘L’ambició d’Aleix’. L’analfabetisme dels promotors de la moció engrandeix la figura del patrici de Castalla, que com saben els de primària estava molt lluny de ser un roig independentista. Va dedicar tota una vida a això tan perillós d’ajuntar paraules, rescatar la parla tradicional de la majoria de comarques i editar uns manuals per fer fàcil que l’aprenentatge de la seua llengua materna, i també la d’uns quants milions de valencians, siga adoptada per uns quants milers més.
Qui converteix les llengües en disputes partidistes queda retratat. Imagine com s’ha de ser per odiar una llengua, o a un erudit que escriu el que vulga. Quan vaig entrevistar a Enric Valor al seu domicili del carrer Martínez Aloy de València vaig notar molta harmonia. Aquell homenot ja gran, que caminava amb l’ajuda d’un elegant bastó i que en va rebre amb barret i corbata, era un pou de saviesa. Seria als finals del vuitanta, i ell que just tenia eixa edat, encara es posava davant la màquina d’escriure. Un savi. Per cert, el nom del carrer on va viure molts anys Valor està dedicat a un historiador que va arribar a ser alcalde de València i president de la Diputació. Afiliat al Partit Liberal Conservador va dirigir el Museu de Belles Arts i va ser de l’Acadèmia de Sant Carles i de Lo Rat Penat. Josep Martínez Aloy es declarava deixeble de Teodor Llorente i va presidir la festa de coronació del poeta que va organitzar l’Ajuntament de València. Curiós que els que ara li fan la campanya a Carlos Mazón desconeguen als seus pares fundadors. Mal aterratge tindrà al Cap i Casal el president de la Diputació d’Alacant si continua en mans del comité de caça de bruixes que ha ofés la memòria d’un dels escriptors més importants de la seua província. Hauria de tindre més valor i desautoritzar als seus companys de Mutxamel.
