He tingut l’ocasió de visitar l’antiga presó de València coneguda com la Model. Avui s’ ha convertit en un complexe administratiu on tenen la seu diverses conselleries de la Generalitat, el cas és que passejant per les galeries ha vingut a la conversa el meu encontre amb Enric Valor en aquest mateix recinte allà per l’any 1967. Doncs, preguntareu què hi feia el nostre benvolgut i admirat Valor a la presó? Vos ho aclare. El periòdic 'Levante' en aquells moments venia essent el 'Diario del Movimiento' formant part d’una xarxa de mitjans de comunicació l’estat franquista, per circumstàncies de la vida en la seua administració havien aconseguit treball l’ impressor Francesc Soriano, antic valencianista conservador, Enric Valor i el seu germà. A més a més de la seua tasca burocràtica, aquestos amics havien creat com suplement setmanal del diari uns fulls en valencià, en les quals van col·laborar entre altres Fuster, Sanchis Guarner... fins jo mateix hi vaig publicar alguns primerencs articles. Doncs, aram d’ una confusa actuació judicial els nostres amis es trobaren implicats en un possible cas de malversació,cosa que mai es provaria, per això passaren uns mesos empresonats.

Soriano Bueso ens havia facilitat al 1960 el paper per editar la revista “Diàleg”, en quant a Enric Valor des de feia algun temps també mantenia una amistat basada com es podeu imaginar en la nostra tasca política. Allà a la presó, Valor era l’encarregat de la cantina, venia cafès i begudes sense alcohol òbviament, Soriano l’altre Valor portaven el tema administratiu de la nostra galeria. Com podeu apreciar continuaven fent quelcom útil; cal dir com Enric Valor al final del dia es dedicava a redactar un manual de valencià. Tan prompte nosaltres ens incorporarem a la rutina del pati vaig poder donar-li una abraçada al nostre personatge, aleshores ell, el mestre, em demanà que li expliqués que era “això del marxisme”, al final de les explicacions em comunicà que sense assabentar-se havia estat sempre un marxista.

Com podeu veure encara hui el nom d’ Enric Valor genera odi i aversió, el cas de Mutxamel ho evidencia, no vaig a insistir en aquest darrer cas, aquells que han estat protagonistes d’aquest més que rebutjable incident son altres, però, de la mateixa corda. Les circumstàncies, però, no son les mateixes i aquest fet no farà més que aclarir les coses, hui el valencianisme està més arrelat i és compartit per més gent, i com s’ ha vist la resposta de rebuig ha estat ampla.

Recordant, doncs, el meu acomiadament d’Enric Valor en una nit del mes de juny del 1967, quan em donarem la condicional, he tornar a pensar amb aquell mestre de ciutadania de Castalla que, tal i com em contà a la Model, al 1936 havia entregar les terres als revolucionaris oferint-se a fer de comptable a la cooperativa de la CNT del poble.