Les elèctriques han decidit dur a terme un canvi de model energètic per agegantar la importància de les fonts alternatives. Han esperat a prendre aquesta decisió quan les energies fòssils han començat a resultar escasses, difícils d’aconseguir i més cares. I no per consciència ambiental. Els la bufa el canvi climàtic. Més aïnes, actuen en consonància amb l’arribada al pic del petroli –superat fa uns quants anys–, i que a partir d’ara en suposarà un increment dels costos de producció i una baixada de rendibilitat, a causa de la disminució de reserves.

Per això, els grans capitals s’estan situant al capdavant del control de la producció d’energia solar i eòlica. Un nou model, però dominat pels mateixos gossos amb els mateixos collars. Dirigit per un capitalisme que es vol maquillar de verd sense cap pudor malgrat les seues responsabilitats en la destrucció ambiental, tot pretenent que damunt li donem les gràcies. I per això compta amb la complicitat, el suport i les subvencions de les administracions públiques, és a dir, amb els diners dels impostos de tota la ciutadania. A l’Estat espanyol, el manà dels fons europeus significarà un regal de 40.000 milions d’euros a les grans empreses elèctriques, constructores i petroleres. Una jugada mestra digna del millor triler professional.

El model que volen implantar va contra els interessos de la gent. Anul·len les majories democràtiques, el diàleg i la participació, amb la utilització d’un comodí extra, amagat a la mànega de la indecència i la prepotència: l’anomenada activitat d’utilitat pública i d’interès social (?). Despotisme desil·lustrat: tot per al poble, però les decisions es prenen de manera dictatorial. Una mena de patent de cors, d’impunitat contra la voluntat popular. Si un promotor disposa del 25 % de la superfície dels terrenys pretesos, pot tramitar-ne un procediment d’expropiació forçosa. Una veritable pirateria basada en lleis d’època franquista.

L’oligopoli de l’energia es basa en la centralització, la devastació del territori i els beneficis brutals pel control dels preus. Els projectes solars i eòlics que pretenen imposar són d’un impacte negatiu evident, en la majoria dels casos. Com assenyala Ecologistes en Acció, els criteris d’ubicació de les instal·lacions al País Valencià són molt discutibles i suposen un atemptat a la xarxa d’espais Natura 2000, perquè es permeten projectes en terrenys inclosos en Zones d’Especial Protecció per a les Aus i Zones d’especial Conservació. Així com en paratges naturals municipals, àrees d’amortiment d’espais naturals protegits (parcs naturals) i en reserves de caça i refugis de fauna.

Les energies netes i renovables són necessàries. Cal substituir-ne urgentment les tòxiques si no volem hipotecar el futur de les properes generacions. Però no de qualsevol manera, ni a qualsevol preu. La democratització energètica hauria de ser una prioritat per a la transició ecològica i no l’enriquiment de l’Ibex 35. I això implica convertir l’energia en un dret social efectiu, que en prioritze l’autoconsum i l’autosuficiència. Una descentralització que en facilite la producció propera al consum, amb gestió pública, cooperativa, col·lectiva... Que ocupe espais amb presència humana: polígons, terrats o espais degradats. I a més, basada en la reducció del consum i no en el descomunal malbaratament actual. Es tracta d’una assignatura de primer purs d’ecologia que el govern de Sánchez encara té pendent d’aprovar.