El passat dimarts 27 d'abril, en aquest periòdic, i respecte al posicionament i mesures polítiques que cal prendre respecte als feixistes de Vox, el síndic del PSPV-PSOE en les Corts Valencianes, Manolo Mata, manifestava que "se'ls combat amb la paraula i cal contradir el seu discurs en el debat parlamentari". L'endemà, 28 d'abril, al ple celebrat a les Corts, el mateix Manolo Mata, en un enfrontament dialèctic amb un representant dels feixistes de Vox, va acabar dient: "Vostès em fan fàstic" (repugnància), recordant-me, almenys a mi, a l'estimat Labordeta quan en les Corts Espanyoles a “sus” senyories de la dreta els envià a la merda.
Vaig recordar el cor de Manolo Mata que no fa molt li donà un esglai, però a rengló següent, no vaig poder evitar pensar que prompte s'havia desenganyat del valor i la força de les paraules.
Molts dirigents de la II República espanyola, sols cal llegir els discursos de Manuel Azaña (quan l'Estat espanyol el repatriarà?), també creien en el valor de la paraula. És més, des de la més absoluta ingenuïtat política, una majoria cregueren els juraments de lleialtat que polítics i militars feren d'acatament i defensa de la República! No pensaren que els interessos i privilegis de classe són superiors a qualsevol jurament que aquests facin.
No em cansaré de repetir que el feixisme/nazisme, i Vox són uns feixistes per idees (?) i per comportaments, és un producte del fracàs del lliurecanvisme capitalista de principis del segle XX, així com del fracàs de les polítiques austericidis econòmiques neoliberals portades a cap a finals d'aquest segle XX que sols provocaren pobresa i més desigualtat.
Cal ressenyar, igualment, que el feixisme/nazisme va nàixer per frenar "al fantasma - del comunisme - que recorria Europa" (Marx). És a dir, calia fer front a l'atractiva idea de construir una societat millor on la pobresa no tingués cabuda. Les elits privilegiades financeres, industrials, comercials, agrícoles, i, per descomptat, les religioses necessitaven un "instrument" per lluitar contra aquesta idea i contra tots aquells que la defensen, fins i tot a costa d'acabar amb la democràcia. Hitler i Mussolini (i el seu subproducte, el franquisme) no haurien sigut res sense el suport de tota classe (financer, logístic i ideològic) que les classes dominants els prestaren. Apliquen la lliçó al moment actual!
És a dir, si en aquests moments, sobretot, les classes més desfavorides estan vivint, i no sols per la pandèmia, sinó, sobretot, per les polítiques neoliberals portades a cap fins hui (per cert, de sobte els EUA han canviat el pas, donant esperança a un canvi de paradigma econòmic) que han provocat un estat de depressió i d'inseguretat social, caldo de cultiu propici pel creixement del feixisme.
En conclusió, algú es creu que el ser racista, homòfob, mentider, provocador, violent (en el sentit més ampli del terme), retrogrado, és una ideologia? No és una ideologia, és un "instrument" per provocar el desprestigi de les institucions democràtiques i possibilitar sortides totalitàries.
Hui es constata que una gran part de la ciutadania està desorientà (i abatuda) perquè els feixistes de Vox hagin entrat amb força en les institucions democràtiques. He llegit (i accepto rectificacions dels estudiosos de la filosofia) que Plató sostenia que la història és circular. Al contrari, jo crec que la història és pendular. Tard o prompte les forces o idees que en determinat moment han sigut preponderants i dominants, com ací va ser el franquisme, tornen quan les situacions polítiques i econòmiques són propicies. El franquisme impregnat fins a la "medul·la" en la nostra societat, mai havia desaparegut, simplement, estava esperant que el desenrotllament de la història els donés "raons" per tornar. I ací estan "els/les ayusos"!
Vindrà el dia que penedirem haver-los "blanquejat" actualment, però maleirem els previsibles excessos que estan per vindre. Temps al temps!
