Secret desvetllat. A partir de 2024 pagarem un impost de circulació. El Govern espanyol ho justifica com a contrapartida dels fons europeus; i no cal ser Keynes per deduir que el dilema hamletià de pagar el manteniment de les autovies «via peatge o via pressupostos de l’Estat» és com triar entre morir de càncer o d’alzheimer, ja que en ambdós casos som els ciutadans els que paguem des de la subordinada condició de contribuents. Com que no vull fer demagògia, deixe sense contestar la pregunta que sempre ve després d’açò: que no paguem ja bastants impostos com per haver d’abonar un peatge? I ara la pregunta que esperaven: per què ens volen convèncer que és una excel·lent idea pagar les carreteres dues voltes: quan les fan, amb impostos; i quan les usem, amb peatges? En paròdia shakespeariana: pagar és la qüestió. Les autopistes de peatge són una herència del passat, quan valencians i catalans ens valguérem de la iniciativa privada per gaudir d’un servei que l’Estat franquista no oferia. Si haguérem sabut que allargarien la concessió per compensar la reducció de tarifes hauríem esperat a tindre-les gratuïtes més tard, com la resta de l’Estat.
Al País Valencià ens hem passat la tira d’anys demanant l’alliberament de l’AP7; però com mai no hem pintat fava als òrgans de decisió de l’Estat, hem hagut d’ampliar la vitrina d’hòsties per a què caberen totes les que anaven pegant-nos al llarg de 20 anys, que és exactament el temps que s’ha prorrogat la concessió, doble del previst inicialment. I si abans estiraven el peatge com l’Scottex de l’anunci, ara que l’autopista és de l’Estat tornem a quedar-nos amb un pam de nas perquè pagarem un impost de circulació. A pagar tot déu, diuen, perquè cal mesurar tothom amb la mateixa vara; i com els madrilenys pagaran quan vinguen a la platja, no està gens bé que els valencians anem d’Alacant a Tarragona de franc: regla que ignoraven quan els peatges es concentraven a la Corona d’Aragó i les autovies gratuïtes a la resta de les Espanyes.
