Fa uns anys, vaig viatjar amb una ONG a Palestina. En concret vam estar a Betlem, Jericó, Hebron, Nablus i Ramallha. Vaig escriure una crònica diària per a alguns mitjans de comunicació. Estiguen allí i l’últim dia, al voltant de les 11.30 del matí, avions i helicòpters israelians bombardejaren més de cinquanta objectius de Hamàs a Gaza. Començà l’operació ‘Plom Fos’, la més sagnant des de 1967 i que, en el primer dia d’hostilitats va causar al voltant de dues-centes baixes.

La resta del conflicte és de sobra conegut. Vaig tornar d’aquell viatge molt danyada emocionalment per tot el que vaig viure. I, encara hui en dia no puc rellegir el que vaig escriure. Només recorde que en una entrevista que ens van fer a una altra companya de viatge de Madrid i a mi per ràdio, que les dues vam coincidir en el fet que allò havia aconseguit que es perdera tota una generació de nens i nenes. Perquè als diferents conflictes que Israel té amb els palestins, els primers objectius són les criatures malgrat que ho disfressen com vulguen.

Els sionistes del Govern de Netanyahu tenen una profunda crisi política interna i per desviar la situació interna han començat a desallotjar habitants palestins de Jerusalem Est per donar aquests habitatges a colons israelians de forma completament il·legal. Així poden justificar bombardejar, de nou, escoles de Gaza on continuen morint hui en dia criatures innocents que fan passar per terroristes.

És cert que des de Gaza, la gent de Hamàs va disparar alguns coets, però no justifica les més de mil persones ferides, ni les més de 145 persones assassinades, d’elles més de quaranta eren criatures en cinc dies, ni les més 450 tones de bombes llançades des d’Israel contra la franja de Gaza en un sol dia i que han caigut sobre escoles, hospitals, centres de premsa, etcètera, matant a molta gent innocent.

Els sionistes no s’estan protegint, estan atacant a un poble sencer i assassinant-los sense cap compassió, perquè l’objectiu final és el de l’aniquilació del poble palestí i la usurpació de tots els seus territoris. Sembla que hagen copiat el model que els nazis van fer valdre amb ells per a fer el mateix amb el poble palestí. És una bogeria.

I Toni Cantó ficant un tuit dient «Ánimo Israel» mentre moren persones innocents baix les bombes israelianes. Cal ser mala persona per a fer això.

Ni les resolucions de l’ONU, ni les condemnes d’alguns països, ni les de molta gent anònima, entre la que em trobe, fan cap efecte en un Govern on prima el sionisme més radical que no li dona cap valor a la vida de la gent de Palestina. Cap valor a les vides de les xiquetes i xiquets, cap valor a la vida. Això sí, després tots a resar al mur de les lamentacions.

No crec que mai puga entendre aquesta lluita d’un Goliat contra un David que resisteix amb tota la dignitat que té el poble palestí. Una resistència que passa factura a cada família que ha perdut algun membre sota les bombes sionistes o els enderrocs dels edificis bombardejats.

Vaig veure escoles amb bales, hospitals amb bales, enderrocs i gent corrent per a refugiar-se. I no crec que mai ho puga oblidar. Em fa mal el noble i acollidor poble palestí que resisteix com pot davant les contínues agressions sionistes. Des d’ací la condemna més radical a totes les violències, també als coets de Hamàs, però no hi ha dret al genocidi que està patint el poble palestí.