El centenari de la defunció de la novel·lista gallega Emilia Pardo Bazán, que s’acomplí el passat 12 de maig, és una bona ocasió per a evocar alguns dels vincles que l’escriptora va establir amb diversos personatges nostrats. Sobretot, arran de les dues ocasions en què trepitjà el territori valencià: del 23 al 27 de setembre de 1899; i del 26 de desembre de 1899 al 4 de gener de 1900.

D’aquesta manera, el professor Antoni Ferrando, que anys enrere va estudiar totes dues visites, asseverà que els escriptors i polítics Teodor Llorente i Vicent Blasco Ibáñez «rivalitzaren a capitalitzar pro domo sua la presència en la ciutat d’un dels personatges més famosos i emblemàtics de la vida literària de l’Espanya de l’època».

Així, sabem que, durant el primer viatge, doña Emilia –«acompanyada sempre per una petita cort d’amics i admiradors»– inspeccionà les restes romanes de Sagunt, el sanatori de Portaceli i el penal de Sant Miquel dels Reis. El 25 de setembre assistí al dinar que el doctor Manuel Candela organitzà al seu xalet de la platja. I, posteriorment, Blasco Ibáñez l’acompanyà «a fer un passeig en barca».

La dada no és menor, ja que, tal com afirmà Ferrando, «malgrat les diferències ideològiques i d’edat –la gallega era 16 anys major que el valencià–, Blasco i Pardo Bazán pogueren constatar que la seua compenetració literària havia esdevingut també afectiva». De fet, aquell episodi ha sigut enarborat com el principi de l’idil·li que, segons diverses veus, tots dos mantingueren. I també explica que la novel·lista acceptara tornar a València tan sols tres mesos després, ara per a inaugurar el curs de l’Ateneu Científic, Artístic i Literari.

En aquesta segona ocasió, Pardo Bazán –«dona escriptora en un món marcadament masculí» i «dama de bona societat»– fou tractada per monàrquics i republicans «com una princesa». Excursió al Puig, paella a la Malva-rosa, sopar de gala a la Llotja per a celebrar l’entrada de l’any nou... i encara d’altres banquets i visites completaren un intens programa en què, segons assistira a missa a la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats o a una recepció a la Institución para la Enseñanza de la Mujer, Llorente i Blasco es pegaren de colzades per a plaure-la i afalagar-la. Id est, per a eixir en la foto amb ella.