Rita està morta i volen que seguisca així, que no es reconeguen els seus mèrits, que no es parle d'ella. Però té igual perquè els mèrits estan ahí i més prompte o més tard vindran els homenatges i reconeixements.

A Tierno, alcalde que ho va ser de Madrid, li feren un soterrar-homenatge propi d'un cap d'Estat i en Madrid li han posat el seu nom a diverses coses, com parcs i col·legis, i n'hi ha alguna escultura.

A Carmen Alborch, que va ser regidora en l'Ajuntament de València, entre altres coses, també li han posat de tot, igual que han fet amb el regidor Ramon Vilar.

Però a Rita no li vol reconéixer res eixa esquerra mesquina i partidista que governa València.

Una persona, Rita, que ha estat entregada a la seua València durant 24 anys al front de l'ajuntament. I tant que se'ls ompli la boca d'igualtat i que a les dones se'ls ha de recolzar al màxim, i a Rita no la poden vore a pesar dels seus grans mèrits.

Vivia amb sos pares en una vivenda arrendada, i en faltar estos, es va buscar una vivenda, també arrendada, perquè no volia que pareguera que adquiria una casa en unes especials condicions, per ser qui era, a pesar dels oferiments que va rebre per part d'alguns.

Continuava amb el seu vehicle utilitari de més de dos dècades d'antiguitat, fins que es va desprendre d'ell en valorar que ja no reunia condicions per a tornar a gastar-lo.

No se li coneixien grans luxos i si li regalaven alguna cosa la repartia entre els seus parents i amics.

Recorde que li vaig fer arribar una proposta per a poder acabar les poques assignatures de periodisme que li faltaven, proposta que venia d'alguna universitat. Ella no havia finalitzat en el seu moment eixes assignatures perquè no li eren necessàries per a exercir de periodista, per ser llicenciada en Econòmiques, i em va dir que no volia gens de favoritismes i que segur que li ho tirarien en cara si ho feia en eixe moment. Salvador Barber li va fer una biografia i encara que volia fer reunions amb ella, Rita no ho va permetre mai perquè no se sentia mereixedora de cap biografia.

En els últims anys de sa vida de servici públic, va ser vilment atacada, sense pietat, per Ribó i el seu Grup Compromís, quan l'única cosa que se li va atribuir era haver fet un donatiu de mil euros al PP, o siga, per donar, no per embutxacar-se res. Causa que el Tribunal Suprem estava a punt d'arxivar, tal com ho va fer amb mi el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, però que no va donar temps de sobreseure-la en aplegar-li la mort en Madrid, a causa de la creixent pressió de tots els seus enemics.

I encara i amb tot, el PSOE, Compromís i Podem no volen que se li reconega res, però sí li posa Ribó una placa al 11M, o se li han fet reconeixements a tants altres i tantes altres que no li arribaven a Rita a la sola de les sabates.

Però no passa res, ja que a qui més perjudica esta classe de decisions arbitràries i tendencioses és a qui les pren. I dins de dos anys la nova alcaldessa, María José Catalá, podrà fer allò que ara li es vetat, perquè Rita, igual que el Cid, segur que vencerà després de morta.