En aquesta l’època històrica de trobada entre la galàxia Gutenberg –la dels llibres-, la galàxia McLuhan –la de la comunicació audiovisual-, i la de Gates Zuckerberg –la d’ara-, estic empaquetant en caixes de cartró, entre pols i nostàlgia, la major part de la biblioteca. ¿Quina? La meua, encara que no hi ha propietat privada sobre la saviesa i la imaginació de cap llibre –per etimologia, és lliure. La que estic empaquetant es compon de llibres que no he tingut mai junts físicament, perquè no he sigut ric: al contrari, m’han costat molts diners, fins i tot quan no en tenia. I han anat viatjant -també cada llibre és un viatge- de domicili en domicili, descansant-hi de manera precària i inversemblant, amb un orde molt sistemàtic: aquell desori amuntonat i polsós que només coneix i ordena la ment i el cor de l’amo, que aprecia, a més, que ningú hi clave cap altre criteri.

Cadascun dels llibres, tant diferent i tan semblant, compta en la meua memòria amb idèntica i emotiva consideració. I per respecte o per nostàlgia, me’n guardaré prou de destacar-ne ni oblidar-ne cap. I mentre van passant del prestatge a la caixa compartida, evitaré les 4673 anècdotes –vaja, unes sis mil-, acompanyants del viatge de cadascun, i que si de cas un altre dia contaré, juntament amb les persones, les ciutats, les llibreries que els han compartit.

De tota manera –en les pàgines d’un periòdic s’aprecia la rapidesa de les anècdotes-, seleccionaré un aspecte curiós: els dels llibres furtats, és a dir, el de les trobades amb llibres sense tràmit econòmic. I evocaré un matí assolellat de fa 47 anys, en què, tenint a les mans un número de la Revista de Occidente, un volum de Trotski sobre art i cultura, o una antologia de Maiakovski –o els tres-, en el quiosc de davant del Liceu de Barcelona, on estudiava guitarra, vaig ser detingut i interrogat per un dependent amb guardapols blau i un guàrdia urbà que per allí passava o cridat a l’efecte, que em va cobrar més de cent pessetes, a canvi de no ser dut a la comissaria de policia. Em vaig quedar amb la butxaca buida, però –a l’espera de continuar la conversa-, les biblioteques d’aquells i de tots els llibres, per etimologia, evoquen i acompanyen el viatge real i imaginari de la llibertat.