Aquests dies s’acompleix el primer quart de segle de l’aparició de l’anomenada Bíblia Valenciana Interconfessional (BVI), que fou el resultat d’un llarg i complex procés –no exempt de dificultats, intrigues i diplomàcies– que, bàsicament, portaren a terme amb gran habilitat els aleshores responsables de la revista Saó. I també, diversos teòlegs i filòlegs que n’asseguraren la qualitat i la solvència de l’adaptació.

En referència als criteris lingüístics que hom hi utilitzà –i que varen ser avalats per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana–, resulta eloqüent comprovar com els editors asseveraven haver «procurat un punt d’equilibri, ja que la llengua és un potencial humà massa ric per a reduir-la a una sola de les seues possibilitats expressives». I, a més, haver «volgut preservar els diversos nivells de llenguatge i també les variants lingüístiques que hi ha en el conjunt de comarques valencianes».

El projecte d’edició de la bíblia –la primera en valencià després de l’atribuïda a fra Bonifaci Ferrer, el germà de Sant Vicent–, que Saó va assumir com un repte, comptà des del principi amb el suport del bisbe de Sogorb-Castelló, Monsenyor Josep M. Cases i Deordal, que amb la seua signatura n’assegurà l’aparició. I també, amb l’aprovació del Cardenal Edward Idris Cassidy, president del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, que en abril de 1996 subratllava «la importància d’aquest treball, tenint en compte el bé que procurarà a tots els fidels», a través d’una carta que deixà mocats, sense possibilitat de rèplica, els detractors de la BVI.

Per tal de facilitar-ne la viabilitat econòmica, Saó posà en marxa una campanya de subscripció perquè particulars i col·lectius realitzaren la reserva prèvia d’exemplars. De manera que, abans d’eixir de les premses, es va aconseguir assegurar la venda de més d’un miler de bíblies. «A fi de traure’n l’edició ben prompte, oferim ara la possibilitat de donar suport a aquest importantíssim projecte mitjançant una subscripció inicial de 2.000 Pta.», podem llegir al número de juliol de 1995.

I fou així com, gràcies al paraigua castellonenc, la benedicció vaticana i la mobilització d’una part de la ciutadania, la BVI veié la llum. I hom aconseguí donar un pas més en el procés de normalització i pacificació lingüístiques que tant anhelava una bona part de la societat valenciana, creient i no creient.