Diumenge passat els astres es van confabular per fer que el Govern de Pedro Sánchez puga donar via lliure als indults dels presos polítics catalans. La manifestació del “trifachito” a Colón fou un fracàs, com dos dies abans ja havia passat a Barcelona on poc més de 200 persones van arribar a reunir-se per protestar contra la concessió dels indults. No paga la pena discutir al voltant de les xifres que han donat uns i altres, els agrade o no als organitzadors aquell akelarre que pudia a carajillo, Varon Dandy i caliquenyo va reunir menys persones que fa dos anys quan encara els del PP no tenien por a perdre vots si es fotografiaven del braç de l'extrema dreta. Fugen del daguerreotip junts, però no els fa vergonya, si els que els queda una mica, a governar tots plegats. Sánchez els va guanyar la partida, i per arrodonir el seu diumenge feliç Espadas, el seu candidat, va guanyar les primàries a la, fins aleshores, “sultana” del socialisme andalús. I fins i tot alguns dels gerros xinesos del partit, com González i Bono, es mostraven favorables als indults

El fet de tindre presos polítics, condemnats de manera injusta a llargs anys de presó pel Tribunal Suprem, condemna ratificada pel Constitucional, no li deu venir de gust al president del Govern espanyol quan ha d'acudir a reunions amb els màxims mandataris internacionals sabent que la Justícia belga i alemanya han discrepat de la Justícia espanyola. El Govern que s'autoqualifica com el més progressista de la història d'Espanya no vol veure el seu nom tacat per les decisions d'una cúpula judicial que, ajudada pels testimonis de polítics del PP, policies i guàrdies civils, va convertir el judici del “procés” en una burla als drets dels processats. I, de moment, l'única solució perquè quan arriben decisions de la Justícia europea l'actual govern puga salvar l'honra està en la figura de l'indult.

Dos magistrats del Constitucional han tornat a discrepar dels seus companys de Sala i, com van fer en els recursos de Rull i Turull, han presentat un vot particular on afirmen que la condemna als Jordis “amenaça empobrir la democràcia” tot dient que la sentència del Suprem vulnera el dret personal, la llibertat ideològica i el dret de reunió, a més a més de considerar “desproporcionada” la pena de nou anys de presó per sedició. Els magistrats Xiol i Balaguer al seu vot particular diuen que la sentència és “incompatible” amb la rellevància del dret de reunió en “una societat democràtica i avançada” Per poc que els juristes del PSOE coneguen la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans saben que les acusacions de violència contra els Jordis jurídicament no tenen camí en els tribunals de justícia d'una Europa democràtica.

Sánchez no vol passar a la història com el president d'un Govern que podent fer un acte de justícia dictant un indult per solucionar la justícia fallida d'uns jutges erigits en “salvadors de la pàtria” no ho va fer paralitzat per la por a una dreta que diumenge passat va voler fer més enrenou del que realment poden fer. I, a més a més, es veu empentat, pels que els van recolzar per presidir el Govern, a començar a solucionar políticament les peticions de Catalunya si vol continuar vivint a la Moncloa.

Els indults, que no tardaran, són un inici per començar un diàleg entre Espanya i Catalunya. Però no sóc optimista. Qualsevol canvi de la Constitució l'han de votar dos terços del Congrés. Ara per ara això és impossible. Diumenge no van omplir Colón, nova plaça d'Orient, però encara queden massa salva pàtries que volen una Catalunya rendida i humiliada. Massa somniadors d'imperis. I això no, eixe no és el camí de la política i la democràcia.