El dilluns vaig tindre el goig d’assistir al diàleg que tres membres d’«Els 10 d’Alaquàs» –Carles Dolç, Josep Guia i Vicent Soler– mantingueren amb un nombrós grups d’estudiants de l’Institut de Batxillerat «Faustí Barberà» d’aquesta localitat de l’Horta (on, a la dècada dels huitanta, vaig cursar BUP i COU).

El sintagma «Els 10 d’Alaquàs» al·ludeix a un dels episodis més significatius del tardofranquisme valencià: la detenció que la Brigada Político-Social de la policia realitzà, la nit de Sant Joan de 1975, dels 10 representants de partits polítics i sindicats que es trobaven reunits a la casa d’exercicis espirituals «La Puríssima», d’Alaquàs, amb la intenció de crear una plataforma que preparara l’adveniment de l’autonomia.

En opinió de Josep Guia, l’arrest tingué la virtut de traure el País Valencià de la invisibilitat i de convertir-lo en subjecte polític, cosa que no havia passat mai, ni tan sols durant la Segona República. I, com bé recordà Carles Dolç, si els detinguts pogueren abandonar la presó amb una relativa celeritat fou perquè Joaquim Maldonado Almenar, dirigent d’Unió Democràtica i impulsor de la Borsa de València, en costejà les fiances.

Quaranta-sis anys després, la trobada –que ha comptat amb la presència de l’alcalde, Toni Saura, i ha inclòs una visita conjunta a l’escenari on s’esdevingueren els fets– s’ha emmarcat en el projecte educatiu «La memòria dels dits», que, gràcies al treball del professor Paco Teruel, en els darrers mesos ha portat a terme l’alumnat; i que ha xifrat el seu objectiu principal a recobrar la memòria local.

Diuen els escultors que els dits tenen memòria, que recorden les formes i textures que un dia varen modelar i acariciar. I això és el que han intentat els estudiants per mitjà de les entrevistes que han realitzat a la gent gran de la població: recuperar les seues experiències i fer-les vives a través no sols de les paraules, sinó també dels objectes que ajuden a evocar i de les mans, que tan eloqüents i expressives resulten.

Tal com sentencià Vicent Soler, per a no repetir errors pretèrits, cal que el futur –els adolescents actuals– conega el passat. I aplaudir i multiplicar iniciatives tan encomiables com «La memòria dels dits», que no sols homenatgen l’esforç de les persones que ens varen precedir, sinó que combaten l’oblit i ajuden a valorar la democràcia.