No fa massa temps raonava que «blanquejar» i «normalitzar» a Vox era un perill per la democràcia, ja que aquesta és «dèbil» i permet que fins i tot aquells que volen acabar amb ella, com aquests, puguen, emparant-se amb les llibertats públiques democràtiques reconegudes en la UE, soscavar els seues fonaments i posar-la en perill buidant-la de contingut. Correm el perill que creen una democràcia simplement formal, com tantes altres que hi ha existeixen pel món i que sols serveixen per restituir i ampliar els privilegis de les clares altes i les elits oligopolístiques que, en definitiva, són les que els alimenten.

Per entendre’ns. Independentment de la política de blanquejar-los que de forma constant fan certs mitjans de comunicació en mans de sectors oligopolístics i, fins i tot, periodistes que en altres temes pareixen raonables, Vox és una anomalia democràtica i un detritus de la política portada a cap en aplicació dels dogmes neoliberals que ha creat milers de desheretats socials sense futur i exclosos del sistema. Sobretot, joves sense més esperança que sobreviure amb múltiples treballs i baixos salaris. I ací té Vox el seu calador de vots. Per açò seria més necessari que mai que les forces democràtiques es posaren d’acord en portar a cap polítiques de recuperació de la frustració social que hi ha així com aïllar a Vox de la política i de les institucions democràtiques (a les quals sols fan que contaminar-les de odi, menyspreu del contrari, racisme i xenofòbia, desprestigiant-les democràticament).

No hi ha dia, sessió de control del govern en el Congrés dels Diputats (o de qualsevol govern autonòmic on Vox estigui en l’oposició) què els seus diputats i diputades no posen de manifest la seua falta de respecte i menyspreu dels valors democràtics, drets humans i la diversitat política, social i humana, fent uns discursos (?) que no són més que una successió d’insults, calúmnies, proclames manipuladores que apel·len a les emocions més primàries i mentides tant descarades com vergonyoses (que hom pensava mai no tornar a sentir des de la dictadura). En definitiva, sols tenen una estratègia política: la deslegitimació de la democràcia.

Amb aquesta estratègia (deia Susan George que la dreta té l’habilitat de fer votar a les persones, malgrat i tot en contra dels seus propis interessos) Vox està actuant com un autèntic forat negre de l’univers que amb la seua força gravitatòria s’engoleix tota la matèria que pul·lula al seu voltant i, per tant, està exercint aquesta força d’atracció respecte a un PP que fins poc es definia com centredreta. Un PP que assetjat pels malts resultats electorals (en la Comunitat de Madrid nominalment ha guanyat el PP, però ideològicament ha sigut l’extrema dreta), per la seua inestable situació interna i, sobretot, pels casos de corrupció de tota mena en què està encausada, l’engoleixen fent-la que es comporte políticament com la seua (de Vox) rèplica.

En aquest sentit, el PP en lloc d’allunar-se d’ells, pacta amb ells, els inclou en els seus governs regionals, accepta les seues propostes polítiques i cau, com en Múrcia, en mals democràtics, com el transfuguisme, amb tal de no perdre parcel·les de poder (practicant el principi estalinista que la fi justifica els medis), doncs ho creuen necessari per sobreviure, encara que posen en perill la salut del sistema democràtic (resulta sorprenent que, malgrat aquest comportament, solen presumir de ser els defensors del «constitucionalisme» i «hereus de la transició democràtica»). En definitiva, el centredreta no sols normalitza a Vox de forma democràticament irresponsable, sinó que, a més, podríem dir que actua amb estupidesa, ja que estan tirant pedres a l’aire que van a caure sobre els seus peus. Temps al temps!