Sempre hem de quedar-se amb la part més positiva del que ens trobem en el camí. No aprofita plorar al costat dels esdeveniments més térbols. Resulta més optimista cridar contra les accions adverses i repugnats que se’ns apareixen. Hem de manifestar el menyspreu més absolut perquè el nostre crit siga també el de les veus ja mudes. En estos casos, no hi ha millor teràpia que la intensitat d’una interjecció per fer-nos escoltar. N’existixen dos especials que ens aprofiten en eixe dur quefer: ‘uix’ i ‘ecs’.

En la tradició de la nostra llengua estava present ‘uix’ per a fer fugir animals i especialment l’aviram. Està bé que així continue. Però no tinguem por a expressar-lo per a reivindicar la ràbia i repugnància per la realitat més inhumana. La imatge de les xiquetes Anna i Olivia d’1 i 6 anys, fetes desaparéixer per Tomás Gimeno, em fa fàstic. Em negue a dir-li pare a eixe individu perquè l’etimologia de la paraula està relacionada amb el concepte de defensor i protector. Poc podem fer en la distància. Tanmateix sí que podem denunciar tota manifestació violenta que ens envolte. No tanquem els ulls. Llancem un ‘uix’ en el nostre barri o poble, quan escoltem o contemplem escenes masclistes.

La segona repugnància la llance amb la interjecció ‘ecs’. L’aparició del cadàver de Wafaa, assassinat per David Soler, em fa pronunciar-la amb intensitat i impotència. Quan coneixem eixes tragèdies, ens preguntem què podem fer, a més de plorar. No tinc la fórmula però crec que el crit ’ecs’ hem d’emprar-lo per a rebutjar les relacions sentimentals tòxiques, des de l’adolescència fins a l’actualitat. Hem de lluitar contra qualsevol actitud discriminatòria de sexe que done força a un signe masclista. Un ‘ecs’ s’ha de llançar contra el crim, però també contra el gest de la sala La Chozita del Oro perquè preferix no contractar dones humoristes. També s’ha de cridar cap a la covardia de la UEFA perquè no ha permés la il·luminació de l’estadi de Munic amb la bandera de l’orgull per a demostrar l’oposició a la llei hongaresa homòfoba. Encara les institucions mostren una doble moral contra la discriminació.

En definitiva, mirem la vida de cara. Mostrem la repugnància a la injustícia amb les interjeccions ‘uix’ o ‘ecs’. Diguem no a la desraó amb mils veus i construirem un gran sí a la justícia.