L’atzar ha volgut que el mateix dia que es presentava el llibre de la mestra Pilar Tormo -titulat ‘Històries que he viscut’- l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València publicara gratuïtament en internet dos obres sobre la visita que el pedagog brasiler Paulo Freire va fer a València el 1995, preparats pel professor José Beltrán. Són les dues cares del Janus educatiu: la formació a l’escola i a la societat. L’estada de Freire fou promoguda pels centres de Formació de Persones Adultes i tingué el suport del conseller socialista Joan Romero. Freire fou una de les figures cabdals de l’educació del segle XX, sense dubte la més important d’Amèrica Llatina. Morí en 1997, però la seua comprensió de l’educació com a pràctica de llibertat resulta encara tant radical que el filofeixista Bolsonaro es comprometé a eradicar-la de les universitats brasileres.

Les històries que narra Pilar Tormo en el seu llibre sorgeixen de la mateixa matriu que la pedagogia de Freire, però avancen amb un qüestionament permanent i amb un ferri desig d’aprendre. Ella és una dona socràtica, de la nissaga de Maria Montessori, la valenciana Maria Carbonell o Rosa Sensat. Bé podria subscriure el ‘dictum’ de Freire: «Ningú educa ningú, ningú s’educa a si mateix, les persones s’eduquen unes amb les altres, mediatitzades pel món». O, com diria Pilar Tormo, unides per experiències viscudes.

Freire impartí a València una conferència titulada ‘La importància estratègica de l’educació de persones adultes’. Els últims documents de la Unió Europea li donen la raó: estableixen objectius per a l’aprenentatge permanent per a l’any 2025 i 2030. Els objectius anteriors (2010-2020) foren incomplits pel nostre país, molt lluny de la mitjana europea. Recordem que un 46,2 % de la població valenciana en edat laboral no té finalitzada l’educació secundària, val a dir: té conculcat el seu dret a l’educació que inclou l’educació obligatòria. I això sense parlar del dret a l’accés a la formació professional i permanent, proclamat en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (2007).

Per això mateix sorprén que al mateix temps que Pilar Tormo presentà el seu magnífic llibre i es van fer públiques les obres sobre Freire, la Conselleria d’Educació decidira reubicar l’Escola de Persones Adultes Vicent Ventura molt lluny de on havia estat desenvolupant la seua missió més de 25 anys. Construir una escola, arrelar-la a un entorn, és una tasca d’anys, el fruit d’un compromís ferm d’un grup de docents, com bé mostra el llibre de Pilar Tormo, paradigmàticament amb el cas de l’Escola Orba a Alfafar. Desarrelar-la és tan fàcil com que un director general signe una resolució. El llibre de Pilar Tormo i els de Freire, imprescindibles.