No esperava escriure mai «la mar vivia en una badia molt gran» des de l’eixida de sol d’Altea. No sabia que algun dia, des d’este poble, bressol de ‘Matèria de Bretanya’, viuria el centenari de Carmelina Sánchez-Cutillas a Vil·la Gadea. No sospitava que les primeres paraules d’un article les teclejaria mirant l’horitzó de la novel·lista. Però les casualitats no són per ser. En la majoria dels casos, suposen ponts que ens fan caminar a nous llocs. Així que, encara emboirat per la posta de sol de Vil·la Gadea i per l’extraordinari acte que l’Ajuntament d’Altea ha dedicat a la seua destacada ambaixadora literària en el centenari del seu naixement, em brollen pensaments i idees d’un aniversari que ens obri l’esperit a la comprensió i el raonament. També em naixen per haver tingut la sort de compartir l’estima per l’autora amb el bibliotecari d’Altea i ambaixador Ignasi Beltrán.

He de confessar que vaig tindre massa anys entre les meues mans ‘Matèria de Bretanya’ sense tastar el que realment amagava. Però, un bon dia, se’m va obrir la claror especial que sols pot contindre un llibre del qual brolla llum per a la raó i sentiment per al cor. Totes dues idees són les que m’endinsen en esta reflexió feta des de la vivència d’eixe destacat aniversari literari.

Tota la vida he intentat definir la meua ‘petita pàtria’ des de la raó. Per a mi, té el nom d’Estivella. En ‘Matèria de Bretanya’, he trobat eixa brúixola tan necessària que fa que la passió per la terra no siga motiu de fronteres ni enfrontaments. Llegint Carmelina no sols trobem Altea. Com diu Joan Borja, director de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant i familiar del personatge de la mare Paula, la descripció sentimental que fa d’Altea aprofita per a definir el que es pot sentir per qualsevol poble valencià. Cadascú hem de trobar la xicoteta pàtria, el racó per a l’ànima que nos ens faça violents i no ens tanque les finestres al món. Tal vegada, moltes de les tensions que viu actualment l’Estat espanyol se superarien des d’una bona lectura de ‘Matèria de Bretanya’.

La segona gran idea a la qual ens conduïx Carmelina Sánchez-Cutillas amb el seu llibre està relacionada amb l’espai dels sentiments. A voltes, pensem que sols existix allò que nosaltres percebem com a propi. Però la realitat no és eixa. La descripció que fa el text de la rica convivència d’un pare progressista i d’una mare piadosa és la clau que obri tots els panys. Al remat, com reivindica la novel·la, la cultura i la passió pels llibres ens unix per a entendre nous mons i distintes visions de la vida. La ‘Matèria de Bretanya’ rebuda per una xiqueta, doncs, és el punt de trobada dels punts equidistants.

Estes idees i la genial prosa de Carmelina de segur que estaran presents en el Centre Interpretatiu de Vil·la Gadea. És el primer d’estes característiques dedicat a una autora. Així que és una oportunitat de recuperar les lletres en femení, aquelles que tant de temps ens han amagat i que tenim dret a descobrir. Carmelina, com unes altres escriptores valencianes, va agafar la flama de la llengua en un temps difícil. Totes elles es mereixen reconeixement. Fa uns mesos, així m’ho explicava, amb la seua intensa energia positiva, l’acadèmica Immaculada Cerdà en la sessió del Club de Lectura d’Albalat dels Sorells dedicada al llibre.

En definitiva, l’aniversari del centenari de naixement de Carmelina Sánchez-Cutillas, celebrat el 23 de juny del 2021, és una nova oportunitat que se’ns brinda per a continuar descobrint un llibre i una autora que ens ajuda a entendre el nostre món actual. Amb la seua lectura, comprendrem que la pàtria, més enllà d’un límit, és una porta oberta.