L’entusiasme, és a dir, la joventut, és una pluja d’interrogants i d’accions imprescindibles, apressades, crítiques i solidàries. I el final de curs escolar, la posa a prova amb imposicions de la competitivitat.

Així, les proves valencianes de selectivitat s’han manifestat enguany amb més d’un 90 per cent en algun tribunal d’Història de la Filosofia -¡amb notes oscil·lants entre un 1 i un 3!-; o preguntes desorientades en Castellà –alerta: ¿Qué es para usted ser patriota?-, i en Valencià –alerta: la pronúncia d’una vocal àtona accentuada (?). Amb tres damnificats fonamentals: la joventut protagonista a la recerca d’un camí de formació, els centres d’ensenyament primari i mitjà que tant lluiten per fer-lo possible, i les universitats dependents de les qualitats de cada nova generació.

O un altre front: les oposicions a l’Ensenyament primari i secundari. Si ja el sistema d’accés al treball docent és arriscat, pràcticament darwinista, no ha cessat de créixer en els darrers anys la falta de cohesió en els cànons de coneixements i de criteris acordats de valoració de les proves, en termes de continguts i en termes pedagògics. Tot i la generosa i entusiasta actitud de tots els participants en el procés, no augmenten les garanties: si un tribunal ha valorat com a excel·lent un exercici, un altre tribunal l’ha valorat amb una nota insuficient, decebedora, eliminatòria de la joventut en procés de recerca de lloc de treball docent més o menys estable –tant si hi aspira per primera vegada, com si hi participa amb coneixements ja oferits en llocs de treball docent eventuals, més basats en la generositat personal que en l’acompanyament institucional.

Sobre eixe fons actual d’ara mateix, s’estén un ambient social profundament assetjat o caòtic. Així, ¿què va fallar despús ahir en el megabrot de Mallorca, de més de 700 contagis i milers de joventut confinada per tot arreu? ¿I què li passa al món, que la notícia de l’assassinat a Etiòpia de la jove metge cooperant María Hernández, que els únics periòdics que el publicaven, ho feien al faldó, sense el seu nom, amb tipografia molt inferior que la protesta de la Unió Europea per les barbaritats d’Orban l’hongarés contra els drets LGTBI, o el descobriment a la Xina d’un home drac de fa 146.000 anys? Tot com si no es tractés de la joventut, la humanitat decidida i decisiva.