Senyor conseller de Cultura i Educació, Vicent Marzà, m’havera agradat poder transmetre-li les meues inquietuds d’una manera més propera i coloquial però no he trobat manera d’accedir a vosté. Ara ho faig per un impuls que porte uns dies intentant contenir i ja m’és impossible d’acallar. Li parle com a ciutadà i treballador de la cultura des de fa quaranta anys tot i que intentaré evitar la perspectiva personal en tot allò que vaig a intentar dir-li.

Després la publicació de la resolució provisional de les ajudes de l’IVC al teatre valencià, gran part dels beneficiaris habituals d’estes ajudes ens hem quedat consternats en constatar una quantitat incomprensible d’errors i disbarats inassumibles. En intentar recórrer al principal responsable de la gestió d’estos fons públics buscant explicacions se’ns diu que just eixe dia s’ha jubilat i en el seu lloc s’ha deixat un funcionari interí desbordat per una caterva de reclamacions que no pot atendre per pura ignorància.

En recórrer al director adjunt Roberto García s’inhibeix argumentant que ell només és responsable de les puntuacions artístiques dels projectes avaluats i ens remet al director general, Abel Guarinos. Abel, quan es decideix a contestar, ho fa amb evasives. En parlar amb els membres de la comissió avaluadora ens diuen que les puntuacions tècniques els han arribat donades i que no els han donat ocasió de reunir-se (com s’ha fet cada any) per poder prendre consciència dels errors o avaluacions inapropiades. La resta d’empleats i funcionaris amb alguna connexió amb la gestió de les ajudes ens comminen a que fem les reclamacions oportunes sense manifestar la més mínima estranyesa per la gran quantitat de noms i projectes que han quedat exclosos, ni per les anomalies en les assignacions de les diferents partides que salten a la vista amb una simple mirada.

La sensació de desconnexió i aïllament del conjunt dels professionals afectats s’ha fet intolerable i entra en profunda contradicció amb el discurs de proximitat i transparència de la institució de la qual és vosté el màxim responsable. Tots els que coneguem a Manel Chaqués hem manifestat infinitat de vegades que era un perfil professional i personal absolutament discordant amb el treball que se li encomanava: consensuar, redactar i ejecutar la convocatòria d’ajudes genériques al teatre, la dansa i el circ valencians. I açò ha suposat que les ajudes, des de fa molts anys, hagen suposat una font inesgotable de problemes i friccions per a tots.

Abel Guarinos, company de Manel Chaqués des dels primers anys de la conselleria, ara, com a director general, ha estat incapaç de donar-li solució al problema, i el que és pitjor; l’ha agreujat. Açò ens ompli d’inquietud, ja que se li acaba de renovar el contracte per a cinc anys més i tot dóna a entendre que ha estat elegit per la seua filiació a seu partir, Compromís, més que per la seua capacitat personal per dirigir un ens, tan important per tots els valencians, com és l’Institut Valencià de Cultura.

En la situació de pandèmia en la que ens trobem i amb la minva d’oportunitats professionals que esta situació comporta, és molt trist comprovar que el nostre sofriment augmentarà per culpa de la incomprensible indolència d’uns treballadors públics irresponsables que han demostrat una gran incapacitat per prevenir i donar una solució mesurada i intel·ligent a un col·lectiu professional tan sensible.

Vosté és l’últim responsable de totes estes deixadeses i despropòsits, per la qual cosa li demanem que actúe i ens lliure d’esta situació d’engoixa i abandó.