FFinalment, tal com era previsible, el nom del Bloc ha deixat passe a un altre. Els comentaris de la premsa han centrat el debat sobre un detall: la qualificació de «nacionalista». Per algunes opinions que he llegit, entre les quals estarien les del sector crític amb el canvi de denominació, he trobat que hi ha alguna cosa més. El valencianisme porta molts de temps resistint i des de fa temps alguns venim insistint en la necessitat de vincular-ho inequívocament a les propostes de profund canvi social, de més justícia, igualtat, llibertat i benestar, elements que formen part del bagatge de les esquerres. En tant, altres sensibilitats es trobarien més a gust o identificades amb projectes més moderats que podrien tindre cabuda en allò que més amunt del Sènia ha representat Convergència, i que al nostre país no és possible.
En els passats anys seixanta vam viure en el PSV (Partit Socialista Valencià) aquesta dicotomia, amb la qual bé prompte es va generar una crisi. Ha passat molt de temps, hem anat acumulant experiències, algunes clarament de fracàs, unes altres de continuïtat i presència en espais socials i institucionals. Els canvis recents, representats pel Pacte del Botànic, han accelerat el ritme d’adequació a les realitats, especialment en comprovar com la nòmina dels votants de Compromís està formada per moltes persones que no es consideren nacionalistes però que pensen que el valencianisme parteix de l’ideari de la transformació al nostre país; i aqueixa base electoral es considera d’esquerres.
Podem afirmar que el canvi de nom del Bloc és per pur pragmatisme? Al meu parer, va més enllà i es pot considerar com una aposta ideològica. Parlar d’ideologia, o d’idees, implica constatar com l’ideari també forma part de l’equipatge d’altres partits situats a l’esquerra del PSOE. Llavors, aquest fet pot conduir a alguna mena d’aliança a nivell de l’Estat, no sols amb forces perifèriques, sinó amb altres d’àmbit espanyol, cosa que s’hauria de plantejar no sols en termes pragmàtics, sinó en funció d’un model d’Estat, element que implicaria estar en aqueix espai. Aquest vessant del tema hauria de ser un debat més a fons. He sentit que es vol ser «la força hegemònica de l’esquerra valenciana», i jo em pregunte: no seria més oportú buscar una hegemonia d’esquerres en la societat valenciana i en la resta de l’Estat? La dreta continua present com a alternativa possible; així doncs, no podem subestimar la seua capacitat perquè la majoria d’esquerra existent resulta precària, sent el resultat de la confluència i dels acords. Pensem-ho, ja tenim experiències de cap a on condueixen els ‘sorpassos’ per a voler un més. Per això, caldria aprofundir i ampliar el suport als projectes compartits.
