En el món de les interjeccions, hem descobert que tenim elements per a expressar quasi tot. Hui en mostrem una que té força: ‘ep’. Malgrat que és un terme curt, presenta una gran intensitat per a cridar a algú o simplement per a advertir d’un perill. També aprofita per a comunicar una rectificació.

El meu primer ‘ep’ és un crit emocionat. Dissabte, després d’any i mig, vaig quedar amb la meua padrina Sario i els cosins César, Pedro, Sandra i Gonzalo. Vaig dir-los un ‘ep’ enorme en abraçar-los. El meu testimoniatge és el de moltes famílies valencianes separades per la pandèmia. A elles, dedique la interjecció.

Un segon crit amb la veu ‘ep’ el llançaria a l’exministre i presentador Màxim Huerta. Li’l diria perquè em contestara quin ministre cessat mereix anar-se’n amb tanta pau com descans deixa. Em faria goig que em convidara a un café i m’ho contara. Què et pareix Màxim?

Amb un ‘ep’ tenim la possibilitat d’advertir del perill. Ara, hem d’adreçar-lo a la joventut. Ella resta per vacunar. Demane prudència a les persones adolescents, com la meua filla Aitana, i a les jóvens.

Estes setmanes tinc la temptació de pronunciar un ‘ep’ gran per a anunciar una situació perillosa. Es tracta d’avisar de com pot acabar un «xiringuito» a mida fet per a Toni Cantó. Li agradava pronunciar eixe substantiu, quan estava en l’oposició a València. Ara que està al govern de Madrid, no l’importa callar-lo. No sé si les persones patrocinadores de la nova aventura política de l’ex de quasi tot són conscients del que han creat. Potser no volen saber que es troben davant d’un «bombardejador» de projectes polítics. Confiem que esta vegada no faça, amb els seus actes, un lleig a l’estimat espanyol.

L’últim ‘ep’ està dedicat a les vegades que el pronunciem per a reconéixer les nostres errades. En el meu cas, fou la setmana passada. Accidentalment, vaig enviar a l’edició del Camp de Morvedre un article ple de faltes tipogràfiques. De seguida, vaig dir la paraula. Gràcies al bon quefer de la benvolguda Mónica Arribas, ho poguérem arreglar.

En definitiva, pronunciem un ‘ep’ amb el desig de ser escoltats i escoltades. També, si cal, per a reconéixer errades i advertir de riscos. No hi ha millor ajuda que aquella que avisa amb un crit farcit d’estima del mal que pot vindre.