Segons queda demostrat, el comunisme és en la pràctica la perversió més absoluta, que se n'ha portat per davant milions de persones -n'hi ha documentats més de 70 milions- i que encara hui en dia manté dictadures en llocs com Xina, Corea del Nord, i alguns països llatinoamericans (Nicaragua, Veneçuela, Cuba, entre altres). Per a ell la persona no existix i no importa el seu patiment o aniquilació.

Les dictadures són totes roïnes, siguen d'un signe o d'un altre. I fer accepció de si unes són molt condemnables perquè són de dretes, i unes altres per ser d'esquerres son recolzables, denota una gran falsedat malintencionada i molt perversa.

¿Quina diferència hi ha entre el govern totalitari de Hitler i el d'Estalin o Mao? Tots ells es cregueren en possessió de la veritat absoluta, sense que ningú poguera opinar i sense donar-li cap importància a les persecucions i atacs contra les persones.

I que encara n'hi haja polítics, com Iglesias, que davant el preguntat de si comunisme o llibertat es posicione clarament amb un "¡que collons: comunisme!" I partits que no conceptuen a Cuba com la dictadura que és, denota com l'ofuscament antidemocràtic i totalitari continua vigent. A l'igual que succeïx amb el cant de la internacional i el punys en alt que tant els agrada a molts polítics d'esquerra.

Tots recordem el "llibertat... ¿per a què?" de Lenin, i com això va portar a l'aniquilament de ments, idees i persones. Només la democràcia sense destorbs ni trampes nos permet triar el nostre futur. Només la llibertat de pensament, d'opinió, de moviment, d'expressió i tantes més, nos fa persones lliures. Al contrari que en Cuba, Veneçuela, Nicaragua, Corea del Nord, i tants altres països, que són un reflex d'eixe socialisme a on volen mirar molts dels nostres polítics.