Per molt que diga el líder del PP, Pablo Casado, l’origen de la Guerra Civil espanyola fou un colp d’estat militar contra l’ordre constitucional dirigit per un sanedrí de generals al capdavant dels quals estava Emilio Mola (que Franco va saber aprofitar astutament en el seu benefici), i no un enfrontament entre aquells que volien una democràcia sense llei o la llei sense democràcia. Caldria matisar que aquesta equidistància recorda un prejuí ben ancorat al llarg dels inacabables anys del franquisme: igual són els uns que els altres, millor no participar en política. I, al rerefons, la mateixa cantarella de sempre: que facen i desfacen, nosaltres a obeir i ser discrets. Aquells que han viscut el franquisme, des de la perspectiva de les classes humils, sabran molt bé de què parle. Era una actitud que en molts casos anava precedida de l’oprobiós pacte de silenci de la por i la repressió. La política era deixar que manaren ells: l’església, els militars, la guàrdia civil, els cacics, els pilotes i els beneficiaris del règim franquista. La resta, no res, a callar i a fer allò que manaven els senyorets.

Qui sap si això és el que desitjaria una part important de l’actual dreta espanyola, la més moderada o la més ultra o cavernícola, no ho sabem amb certesa perquè últimament estan tan barrejades que semblen cosines germanes. Vull pensar que el PP té un sector més liberal que considera ja superada l’herència franquista, tant de bo, han passat molts anys, dècades. Però clar, aquells que justifiquen el colp d’estat militar del 1936 contra l’ordre constitucional (origen d’una sagnant guerra civil amb més de mig milió de morts), d’una banda, i, d’altra, es declaren aferrissats constitucionalistes del 1978 i no dubten, si pogueren, en utilitzar la força en lloc de la negociació política en el conflicte català, no són molt dignes de consideració des d’una perspectiva mínimament ètica.

Ara que s’han complit 85 anys d’aquella fatídica sublevació militar del 18 de juliol i l’inici de la Guerra Civil, és un moment oportú per a puntualitzar algunes qüestions que el mateix líder del PP, el senyor Casado, ha posat sobre la palestra de l’opinió pública. No cal haver llegit molta història sobre la Segona República per a saber que més que ansietat per salvar la pàtria i instaurar de nou la llei i l’ordre, en la conspiració dels militars hi havia, entre altres coses, el malestar congènit amb el nou règim i les reformes del 1931 del ministre de la Guerra, Manuel Azaña, perquè afectaven el xiringuito que tenien organitzat al Marroc amb els pessebres dels ascensos militars. Més que salvar la pàtria del desordre de la República, l’interés últim dels militars era la venjança contra un règim que els havia dit prou als seus privilegis i que pretenia, tot i les errònies decisions, que obeïren l’ordre constitucional i deixaren de conspirar contra la República. Segons Paul Preston, el decret va ser una mesura que pretenia esborrar l’herència de la Dictadura de Primo de Rivera. Però va causar el pànic entre els africanistes per la por a ser degradats. Tancar l’Acadèmia Militar de Saragossa, de la qual Franco era director, tampoc va ajudar a millorar les coses. Li la tenien jurada al nou règim republicà.

Si de cas, en la meua opinió, la intenció dels militars era instaurar de nou la llei i l’ordre contra un règim davant del qual no havien fet més que conspirar des dels inicis, però això sí, la llei i l’ordre seu, el de tota la vida, el de l’Ancien Régim; és a dir, el dels cacics, l’església, els militars, els monàrquics i els falangistes, el de la dreta eterna, ama i senyora d’Espanya. L’altra meitat, la del analfabetisme, la pobresa i la misèria, a servir, com sempre. Una magnífica mostra literària d’aquesta Espanya, la de l’oblit, la vençuda, la que mai aconseguiran callar malgrat l’ús de la força per imposar la seua llei i el seu ordre, és la novel·la Metralla (Lletra Impresa Edicions) de Jordi Botella, de recentíssima publicació. Lectura que recomane encaridament. Al capdavall, la llei sense democràcia sempre serà la d’ells, la de sempre, i sotmetrà i humiliarà als que no pensen igual.