La iaia Vicenta, quan em posava molt pesat repetint sempre el mateix, per fer-me callar em deia allò de “torna-li la trompa al xic”, i jo a callar. Ho he recordat aquests dies quan he llegit que Pablo Casado, encara líder del PP, però ja amb l'alé d'Ayuso al seu clatell, durant la gira missional per terres illenques va fer saber als del terreny que no parlaven català. Amb eixe posat professoral que té des que va presumint d'un màster, on confon Harvard amb Aravaca, va fer saber als fidels que parlaven llengües diferents del català, anomenades mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc. Casado va descobrir una nova Babel a les Balears. I jo em vaig quedar pensant que, sense saber-ho, segurament un bon dia el Paràclit va insuflar-me el coneixement de llengües perquè he estat a tots aquests territoris que parlen altra llengua i amb el meu valencià de l'Horta m'he entés perfectament amb els que parlaven les quatre llengües que l'aspirant a filòleg Casado cità al seu pamfletari discurs.
En aquest tema de la llengua els polítics de les dretes, extrema i extrema, sempre estan “tornant-li la trompa al xic”, sempre trauen la llengua a passejar, però mai la parlen ni la lligen. Uns, com un regidor de Mislata, es veu que a Cs ho arrepleguen tot sense fer un petit casting d'intel·ligència, a qui la seua religió, supose que la catòlica perquè és la més estesa i obligatòria durant anys, no li permet llegir documents més que en llengua castellana. Altres, com els del PP, perquè s'agafen com a un ferro roent a la falsedat per poder munyir vots al preu que siga, fins i tot al preu de mentir i anar contra la ciència. Què hi farem si s'han deixat les neurones i la substància grisa oblidades al perxer en eixir de casa.
Al País Valencià hem tingut vertaders mestres en negar la unitat de la llengua. La dreta extrema, junt amb els eixelebrats de les forces de xoc de l'extrema dreta, durant anys i panys i des de les primeres institucions del País Valencià han estat negant el que les Universitats de tot el món estan anys proclamant, que es el mateix que diu el diccionari de la Real Academia Española, si busquen la paraula “valenciano” llegiran: “Variedad del catalán que se habla en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia”. Normalment, tota aquesta colla de secessionistes no solen parlar la llengua que tant diuen defensar, generalment la defensa de les seues tesis sempre la fan en castellà.
Tot aquest atac a la llengua no es una cosa nova, ni exclusiva de les dretes. Ja en 1922 Americo Castro deia: “Hay que llevar urgentemente el español a las montañas gallegas, a las aldeas vascas, a la montaña catalana, y a donde quiera que falte”. Joan Fuster al seu llibre ‘Ara o mai’, diu que s'atribueix a Sánchez Albornoz aquesta frase: “Si al menos la victória de Franco sirviera para eliminar el problema catalán”, i el problema era, sobretot, l'idioma.
Ells, sempre hi haurà uns “ells”, s'entesten que nosaltres no parlem, no escriguem, ni tinguem mitjans de comunicació en el nostre idioma. Fa molts anys que a una part i l'altra del Sénia i de la Mediterrània es reclama poder veure les televisions que parlen la mateixa llengua, i els “ells” que manen ens ho neguen amb buides excuses. Els “casados” de torn, com el “beat” ciutadà de Mislata mai han usat la llengua “vernacla”, per ells sols hi ha una llengua: el castellà, però ni tan sols la defensen per convicció i estima, el que fan es utilitzar-la com excusa per recollir vots quan estan orfes d'arguments i idees. Sempre estan tornant-li la trompa al xic.
