Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Martí

Simone Biles

La gimnasta estadounidense Simon Biles.

La gimnasta estadounidense Simon Biles.

L’èpica de la derrota guanya audiència. Si a més el vençut és un esportista que aspirava a la corona olímpica, els audímetres es disparen. El model de funeral catòlic s’ha imposat. Plors dramàtics, forçats acompanyaments de sentiments i pena negra de dol. Tot i que sempre mostrem simpatia pel sepeli de tall anglés amb anècdotes gracioses, molt de menjar i beure, a més de somniar una esquela divertida -com aquella que es va fer viral fa unes setmanes on el finat prohibia amb noms i cognoms la presència de familiars directes-, al final optem per la versió clàssica. Passa igual amb el vi, cada dia n’hi ha novetats per omplir un celler professional, però anem sobre segur quan tenim una celebració.

La gimnasta estatunidenca Simone Biles estava predestinada a ser la reina de Tòquio. Haver denunciat l’assetjament del seu entrenador i destapar les condicions infrahumanes de la seua preparació havia provocat la solidaritat de tot el món. La seua condició d’afroamericana era la gota per un guió perfecte en uns Jocs Olímpics pandèmics on l’espectacle televisiu necessita relats forts. Però la ventafocs va observar l’atracció estratosfèrica que li hi havien organitzat i va petar. I en comptes de deixar-la tranquil·la i desitjar-li una ràpida recuperació, assistim a un circ sobre les pressions psicològiques dels esportistes d’elit, com si es tractarà de l’última posada de banyes d’alguna celebritat en decadència.

Biles té tot el dret a plantar a tot el món, faltaria. Igual que la xiqueta de Mislata a la que sa mare obliga a anar al Club de Gimnàstica a fer uns exercicis d’elasticitat que odia. Com també el xiquet de Paterna al que son pare ha decidit que siga futbolista de Champions i això comporta més pilotes que llibres, quan a ell li encanta més llegir. I així fins a cadascuna de les disciplines olímpiques, i les que no ho són. Benvingut siga el debat per deixar clar que les frustracions de pares i mares han de deixar de ser hereditàries, i que l’opinió més determinant sempre ha de ser la dels professionals pedagògics.

No cal anar a Tòquio per a saber que els camps, pistes, pavellons i piscines del nostre entorn estan plenes de Simone Biles.

Compartir el artículo

stats