Pedro Castillo, el nou president de Perú —país multicultural amb una rica tradició indígena— ha fet dos promeses que subratlle amb llum fluorescent perquè segueixen els passos del guru de l’esquerra llatinoamericana José (Pepe) Mujica: una, que no governarà des del palau de Francisco de Pizarro, per trencar amb els símbols colonials; l’altra, que tornarà a la professió de mestre quan acabe el mandat. No sembla que els assistents (Felipe VI entre ells) saludaren ambdós compromisos cridant “Paraula de mestre”, amb què els seguidors de Castillo rubricaven cada promesa electoral quan era candidat.
Que un mestre rural critique les portes giratòries és tot un diagnòstic a Llatinoamèrica, on Felipe González (senyor de la calç) i José María Aznar (senyor de la guerra) han donat carta de naturalesa a la lucrativa indústria de comissionistes de transnacionals. Ocupar un alt càrrec públic i passar-te’n després a l’empresa privada que et remunera per la teua informació i contactes, no per la teua eficiència, no és il·legal, però denota falta d’ètica. I més si passes del càrrec públic a la direcció d’una empresa que s’ha beneficiat de l’administració, o si el temps transcorregut entre el cessament en el càrrec públic i la contractació per l’empresa privada és tan curt que mantens intactes els contactes.
Si vostè és dels meus, dels que han sentit sempre més simpatia pels apatxes que pel Setè de Cavalleria, ara es posarà també en la pell dels aborígens peruans. I tot i que Perú és sobirà des de fa 200 anys, comprendrà les crítiques del president andí al passat colonial de la monarquia espanyola i l'extracció de riqueses naturals dels territoris indígenes durant el virregnat, quan s’establiren les castes i diferències que encara perduren. Discriminació extensible als maputxes d’Argentina i, sobretot Xile, on fan per recuperar les seues terres històriques en mans de multinacionals. Així que, amazònics, aimares, quítxues... jo també dic “Kashkaniracmi!” (Seguim existint!). I “¡Viva Perú Libre, carajo!”.
