Ara que s’acosta la festa de la Transfiguració del Senyor –popularment coneguda com el Salvador–, és un bon moment per a recordar que en 2017 es posà en marxa un procés perquè el Cant de la Carxofa fora declarat Bé d’Interés Cultural (BIC). Una iniciativa secundada per tots els municipis que actualment celebren aquest acte musical que, segons apuntà l’arquitecte Cortina, situa el seu origen en 1854.

Des del punt de vista de l’antiguitat, en els darrers temps la recerca hemerogràfica ha permés constatar que: en 1875 la Carxofa es cantà a Silla; en 1878, a Alaquàs; en 1896, a Castellar-l’Oliveral; en 1898, a Aldaia; i en 1905, a Catarroja. Tanmateix, recentment, aquestes dates s’han vist superades de llarg per la informació que, gràcies als fons documentals de la roberia Casa Insa de València, han exhumat els amics Oreto Trescolí Bordes i Enric Olivares Torres.

Així, a través de les anotacions que contenen els llibres de lloguer d’aquell mític establiment, en 2019 Oreto i Enric varen enllestir un excel·lent estudi que porta per títol Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa; un eloqüent volum que, editat pel Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València, analitza la cultura festiva de díhuit municipis de la Ribera del Xúquer. Encara que, en aquest treball, s’hi fa referència al Cant de la Carxofa a Alginet i Sueca a finals del Vuit-cents, la informació més abundant i significativa que, sobre el cèlebre motet, n’han extret es concentra al tom que tenen en preparació, i que estarà dedicat a l’Horta (Nord i Sud).

D’aquesta manera, Oreto i Enric disposen d’anotacions que, atenció, apunten a la celebració de la Carxofa a: Silla en 1857; Aldaia en 1858; Catarroja en 1877; Castellar en 1885; el Grau de València en 1888; Alaquàs i Massanassa en 1890; Beniparrell en 1892; Alcàsser i Benifaraig en 1896; Campanar en 1898; i moltes més, ja que tan sols faig constar les del segle XIX.

En fi, són dades que, sens dubte, els ajuntaments implicats en la sol·licitud incorporaran als respectius expedients. I que haurien d’evidenciar a totes les parts, tant a les corporacions municipals com a la Direcció General de Cultura i Patrimoni, que la declaració del Cant de la Carxofa com a BIC és un assumpte peremptori.