Quan arriba l’agost, tenim ganes de pensar d’una manera alternativa. Així que, amb eixe desig, ens endinsarem durant un mes en el món dels adverbis o locucions de manera o mode. En esta ocasió, me’n quedaré amb un pel qual tinc especial estima. Es tracta de ‘debades’, o de la forma secundària ‘endebades’. A les persones d’origen castellanoparlant tal volta els agraden més els sinònims gratis o gratuïtament. També determinats parlants empren preferentment la locució ‘de franc’, ja que està més viva en les seues comarques. Tanmateix soc un enamorat de la paraula debades. No m’importa que pel carrer es pronuncie fugint de la ‘d’ intervocàlica. D’una manera o altra, m’encisa.

Malgrat l’estima que tinc per la paraula, trobe que no és bo oferir ‘debades’ de manera il·limitada. Pense que tot ha de tindre un preu, encara que mínim o irrisori, perquè siga reconegut. Valga com a exemple que, en la meua funció de tècnic de cultura i promoció lingüística, defenc que cal posar un preu a totes les activitats municipals. S’entén que pel lloguer d’una instal·lació municipal esportiva es pague una taxa però no es vol comprendre que per un acte en un centre cultural es cobre una entrada simbòlica. Crec que sols allò que es cobra es valora.

Este adverbi no sols es referix a la gratuïtat material sinó a les accions que algunes persones realitzen ‘debades’ en benefici de la societat. Tots i totes tenim els nostres personatges que han actuat ‘debades’ per millorar o encoratjar el nostre territori. Aquell que esta setmana tinc més prop és Paco Cabanes el Genovés. Encara que en la premsa excel·lents cronistes com Bausset, Millo, Soldado o Durà han donat protagonisme a la pilota valenciana, ningú com eixe pilotari ha escampat ‘debades’ intensa emoció fora i dins del trinquet. En el mateix cas, es troba Santiago Bru. Recentment se n’ha complit el centenari del naixement. El seu treball ‘debades’ per traure a la llum la memòria del Camp de Morvedre és impagable. També han actuat ‘debades’ l’estimable patrici Pere Maria Orts o l’admirable Nicolau Primitiu. Exemples com estos hi ha molts. Encara som una societat amb nombrosos personatges que protagonitzen actuacions ‘debades’ pels altres.

En definitiva, intensifiquem l’ús de l’adverbi ‘debades’. És nostre i té gran valor. A voltes, les actuacions fetes ‘debades’ són les que millor retribuïxen el nostre cor.