Gaudir d’una bona taula a l’ombra és una obligació a l’estiu. Les paelles necessiten un bon repòs al refugi del sol, que encara que siga mínim sempre es troba a la caseta, vora mar o en territori urbà. Per sopar és molt més fàcil triar un espai a la fresca. És un goig contemplar carrers i places plenes de gents menjant i bevent, vivint en definitiva. En aquests mesos de restriccions sanitàries hem buscat les terrasses amb independència del fred o la calor, i ara quan quedem amb la colla prioritzem un local que tinga un espai obert reglamentari. No tinc ni idea quant durarà açò, però espere que les vies urbanes siguen llocs de retrobament. El carrer és la convivència per excel·lència de les societats modernes, perquè darrere dels orígens de les ciutats figura la necessitat de punts de reunió on xarrar del pas del temps o decidir en comú aspectes de progrés.
La pandèmia ha revalorat algunes virtuts aparcades, però la nostra cultura sempre ha estat de mercat, a l’aire lliure. La tendència claustrofòbica dels centres comercials ha viatjat des dels països del nord per omplir els comptes municipals de tots els colors. Ací sempre s’ha tractat millor al de fora que al de casa, i si damunt porta, o diu que en porta, cacaus més encara. Hem deixat a la intempèrie mercats centenaris i de proximitat per un model de consum salvatge, el mateix que ara, via digital, fa trontollar a les grans superfícies.
Els que regulen l’economia sempre guanyen, tot i que estudien filosofia o siguen un exemple per a la gran comunitat de veïns. A la resta només ens queda la resistència en les coses quotidianes i una certa coherència. En cas contrari, el mareig acaba fent estranys enemics de llit. Segons passen els anys, ens fem més selectius a l’hora de compartir l’arròs, però tots hem estat a taula amb gent a la qual no li compraríem una papereta de rifa. El temps és un educador inflexible perquè l’aprenentatge de prova-error ens fa més savis en la tolerància. Així que alerta, no siga cosa que darrere d’una minoria lobbista de reivindicació ciutadana s’amague una mentalitat inquisitorial de les distintes varietats del populisme reciclat que ens envolta.
