Va ser fa uns dies (no sé si per la calor i les altes temperatures), que en un acte a les Illes Balears, Pablo Casado, president del PP, afirmà, sense cap mena de vergonya, que els illencs, germans de llengua i cultura dels catalans, dels valencians, dels andorrans i dels ciutadans de la Franja de Ponent, no parlaven català sinó mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc.
Els valencians estem “acostumats” (i farts) d’escoltar les bestieses que els dirigents del PP valencià (i també de Cs i de Vox) diuen en relació a la nostra llengua, quan irracionalment neguen, una vegada i una altra, la unitat del català. Sense entendre res de lingüística, pontifiquen com si foren catedràtics de filologia. Estic segur que si Casado té un problema de salut, ell i les altres “eminències” del PP, Cs i Vox, consultaran un dermatòleg, un uròleg o un cardiòleg. Però quan es tracta de llengua, es llancen a la piscina (sense aigua) fent el ridícul constantment, negant una evidència (constatada per totes les universitats del món) com és la unitat de la llengua catalana.
Casado (com els dirigents saberuts valencians del PP, Cs i Vox) neguen la unitat de la nostra llengua i sense cap vergonya parlen del valencià, del mallorquí o de l’eivissenc com a llengües diferents al català. Per això espere que quan Casado vagja a Llatinoamèrica, si és conseqüent amb el que ha dit a les Balears, faça el mateix i diga que a Xile, a Colòmbia o a Panamà, no parlen espanyol (o castellà), sinó xilè, colombià i panameny respectivament. Espere també que Casado diga als habitants de Mèxic, d’Hondures o de Cuba, que en aquests països no parlen la llengua de la “Madre Patria”, sinó unes llengües diferents del castellà i diferents entre el mexicà, l’hondureny i el cubà.
I és que la ignorància és molt atrevida i per això aquestes “eminències” parlen de llengua sense tenir ni idea del que diuen. I fan el ridícul, ja que no pensen amb el cap sinó amb els peus.
Jo aconsellaria a Casado i als altres polítics del PP, Cs i Vox, (perquè no feren riure amb les seues ocurrències irracionals), que anaren a primària, ja que qualsevol xiquet de huit o nou anys sap que la llengua que parlem els valencians, els catalans, els mallorquins, els andorrans i els ciutadans de la Franja, és la mateixa. Com saben que la llengua que parlen a Burgos, a Cadis, a Buenos Aires o a La Habana, també és la mateixa.
Però no tinc cap esperança que em facen cas i vagen a l’escola, ja que la irracionalitat que expressen, és de l’alçada d’un campanar.
A l’analfabetisme de Casado s’hi uneix l’actitud sectària d’un regidor de Cs d’un poble valencià, que s’ha negat a llegir una declaració institucional de l’ajuntament, perquè “no está escrita en la legua que mi grupo liberal considera que habría de plasmarse en este pleno”, menyspreant el valencià, l’oficialitat del qual recull l’Estatut d’Autonomia del País Valencià. I és que entre ignorants i sectaris, estem ben arreglats.
Espere que l’Academia de la Lengua Española desautoritzi Casado i li demane que estudie una miqueta abans de posar la pota.
A aquests polítics els aniria bé recordar el que ens diu Jesús: “La veritat us farà lliures” (Jo 8:32). No la mentida, ni les manipulacions, ni la demagògia. Per això aquestes “eminències” també s’han d’incloure en el grup d’hipòcrites i de fariseus que denuncià Jesús.
Desgraciadament l’Església valenciana (?) està en la línia de Casado i continua prohibint la llengua que compartim amb els nostres germans de fe i de cultura de Catalunya, d’Andorra, de les Illes i de la Franja de Ponent. I per això els bisbes valencians, que callen davant els atacs que rep el valencià, es fan còmplices del genocidi i l’anorreament que sofreix la nostra llengua. ¿Per què l’arquebisbe Cañizares (almenys públicament) no ha protestat per la supressió de la missa en valencià des de Torrent, que retransmetia À Punt?
Estic segur que si algun polític negara la unitat del castellà i intentara fraccionar la llengua de Cervantes, els bisbes valencians eixirien a denunciar aquesta bestiesa. I això que hi ha més “diferències” entre la llengua que es parla a Salamanca i la que es parla a Cadis o a Santiago de Xile, que la llengua que es parla a Vic i la que es parla a Gandia.
Això sí, gràcies a les ocurrències de Casado i de la seua confraria al País Valencià, jo que pensava que només sabia castellà i valencià, ara puc afirmar que a més de castellà, sé també valencià, tortosí, mallorquí, lleidatà, alacantí, morellà, alcoià, eivissenc, tarragoní, menorquí, alcudià, vinarossenc, manresà i moltes altres llengües que puc posar al meu currículum.
