Els valencians no som massa donats a crear ni venerar mites ni ídols personals (ni de cap forma). Com canta Raimon en «Jo vinc d’un silenci», venim ‘de gent sense místics ni grans capitans’. Més prompte som descreguts, iconoclastes. La dita «Ningú és profeta en la seua terra» es complix prou en terres valencianes. Però, com en tot, també hi ha excepcions en eixa «profecia». I un personatge valencià d’excepció ha sigut, és i serà per sempre Paco Cabanes, «El Genovés», que va faltar el passat 31 de juliol, però que quedarà en la memòria col·lectiva dels valencians com una figura destacada de la nostra història. El Genovés ha sigut el jugador de pilota valenciana més gran de tots els temps, però la seua importància i categoria, com a personalitat pública, ultrapassen l’àmbit pilotari i esportiu per a situar-se com a un referent i gran figura de la societat valenciana. Un dels personatges valencians més destacats i més carismàtics dels últims 50 anys. Una característica del Genovés és la unanimitat en el respecte, en el reconeiximent o en l’admiració que suscita entre la ciutadania valenciana.
El fenomen que representa el Genovés procedix de la pràctica professional de l’esport de la pilota valenciana, que és una activitat cultural identificativa de la valenciania. Que d’eixe joc, propi i singularment valencià, haja sorgit eixe fenomen diu molt a favor del nostre esport autòcton i de la identificació i reconeixement de valencians/valencianes cap a este fet cultural nostrat. I diu molt a favor del Genovés que un practicant d’un esport de pràctica reduïda territorialment (la Comunitat Valenciana), com és la pilota valenciana, haja arribat a la condició de mite, ídol o celebritat. I com que esta columneta tracta, principalment, de qüestions de llengua, parlem-ne. Com podem llegir en el Vocabulari del joc de pilota, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, «Si haguérem de parlar d’un esport valencià per excel·lència, no hi ha dubte que hauríem de referir-nos a la pilota. I no sols perquè es tracta d’un esport autòcton, sinó perquè, a la pilota, s’ha jugat i continua jugant-se ‘en valencià’. Més encara, la gent vinculada a este esport s’ha caracteritzat des de sempre per la seua defensa de la cultura i la llengua valencianes». I un dels personatges que ha jugat ‘en valencià’ i s’ha destacat en la defensa de la nostra llengua ha sigut el Genovés, participant en les campanyes de promoció i ús del valencià, principalment, en les dècades dels huitanta i noranta, prestant el seu nom i la seua imatge per a tota classe d’iniciatives oficials i associatives a favor de l’ús i normalització de la llengua pròpia dels valencians.
En una d’estes campanyes, amb el lema «Sí a l’ús de la nostra llengua», en companyia d’Aspar, organitzada per Acció Cultural, va ser víctima d’atacs i acusacions polítiques, durant un poc de temps, d’un diari de València. Però ell va seguir en la seua línia de defensa del valencià. I guanyant prestigi en els trinquets i fora d’estos. Un abraç etern, campió.
