Ja fa temps que la Comunitat Autònoma de Madrid fiscalment està actuant com un autèntic paradís fiscal. Aquell “poblachón manchego”, barreja de Navalcanero i Kansas City, com el va descriure la ploma irreverent de Cela, des que la dreta extrema està al seu front ha fet tot el possible per esdevindre el Delaware espanyol, estat nord-americà convertit en paradís fiscal. No es cap secret que aquesta dreta auto qualificada com neoliberal es partidària de rebaixar els impostos, fins i tot d'eliminar-los, especialment si així afavoreixen a una minoria elitista dels seus votants. La resta, el contingent de classe treballadora que els vota, ja s'ho faran, es conformen amb ben poc, tan sols amb promeses que mai es compliran. Perquè els grans impostos eliminats per les “xulapones” de Madrid: Aguirre, Cifuentes i Ayuso son els que afecten als més rics: els de patrimoni i successió.
Amb la desaparició de l'impost de patrimoni i la reducció del 99 % en el de successió Madrid s’ha convertit en la nineta dels ulls dels que ansien defraudar, sense que es note massa, la Hisenda espanyola. I així hem vist com des d'altres comunitats autonòmes uns quants individus carregats d'euros han fet trampes al joc impositiu variant de domicili però sense canviar de casa. Des de fa uns mesos l'Agencia Tributaria de València investiga 60 falsos trasllats de domicili fiscal a Madrid que han produït una minva de 74 milions d'euros en els ingressos tributaris al País Valencià. Les autoritats tributaries estan investigant perquè tenen la sospita que estes 60 famílies, presumiblement defraudadores, malgrat traslladar a Madrid el domicili fiscal continuen vivint, com sempre, al País Valencià. Als que fan aquesta mena d'enginyeria fiscal el menys que se'ls pot dir es insolidaris. Continuen usant els bens que paguen entre tots els valencians però fictíciament viuen a Madrid per no pagar impostos. La iaia Vicenta deia que no coneixia cap ric que hagués arribat a tindre una posició benestant sense trepitjar més d'un ull de poll. Segurament tenia raó.
Però els benestants establerts a Madrid son intocables. Fa unes setmanes el president Ximo Puig va tindre la idea de demanar la creació d'un impost especial per minvar aquestes diferències contributives entre Madrid i la resta de CC.AA. En principi la proposta del president valencià fou ben rebuda pel ministre d'Inclusió Social i Seguretat Social José Luis Escrivà, però immediatament va posar-se en marxa la guàrdia pretoriana de Pedro Sánchez, en aquest cas la ministra Montero, que va deixar ben clar que aquest tema de tocar la butxaca dels rics establerts a Madrid no està ni estarà en cap ordre del dia del Govern.
I, es que, com deia Anselm Turmeda al seu poema “Elogi dels diners” “Diners fan avui al món lo joc/E fan honor a molt badoc/A qui diu no fan dir-li hoc/Vetjes miracle/Diners, doncs, vullgues aplegar”. A la capital d'Espanya es mouen molts diners gràcies al plus de capitalitat del que manquen altres ciutats de l'Estat. Madrid, per alguns, el nou El Dorado on fer fortuna, o una terra de promissió on establir-se, on es poden evadir impostos gràcies al “dumping” fiscal que cap Govern progressista pot continuar permetent. S'omplen la boca amb la unitat de les terres d'Espanya, van presumint dels colors de la bandera espanyola sempre que poden, però amaguen el seu patriotisme al calaix de l'oblit quan arriba, amb la primavera, l'hora de fer la declaració fiscal.
Ximo Puig s'ha quedat amb la mel a la boca, sense tastar, la seua proposta ha quedat en un simple brindis al Sol, en un no res. Qui paga mana, i qui paga i governa a Espanya son les elits econòmiques, que viuen a Madrid, que mai van a permetre que ningú els faça malbé el xiringuito de tindre un paradís fiscal a la porta de casa.