Aquest article va totalment dedicat a les dones que en alguna ocasió s’han hagut d’enfrontar a la justícia per qualsevol problema, siga laboral, penal o de qualsevol classe.

A l’Estat espanyol, les dones en particular i la societat en general tenim un seriós problema amb la justícia.

Al primer paràgraf, parlava de dones que s’han hagut d’enfrontar a la justícia. I parle bé, perquè això és el que fan quan entren a una sala de judicis, enfrontar-se amb dues parts. Per una banda a tot l’aparell jurídic amb els jutges i jutgesses al capdavant i tots els rituals que se segueixen. I, per altra banda, al constructe de segles de saber que la seua veu, en el millor dels casos, serà qüestionada per alguna part.

I no dic res que no s’haja demostrat als últims anys amb sentències que fan vergonya i amb intervencions d’advocats que, a més de vergonya ja per sé, són tot un atac directe a la dignitat de la víctima a qui intenten fer passar, en massa casos, per victimària. O en altres ocasions, les vistes es demoren innecessàriament amb el perjudici que això pot tindre per a les víctimes. I algunes sentències són directament de vergonya; des del feminisme ho sabem i ho denunciem constantment.

I com a societat també tenim un greu problema. I no em referisc només a què tenim un Consell General del Poder Judicial caducat fa anys i que si es tinguera la necessària honestedat, hi hauria dimissions, però no, aquí estan, agafats com a claus. No ho dic sols per això, que també. Ho dic per casos com el que s’està fent públic, per exemple de com el Borbó fugit va intercedir suposadamentdavant del Tribunal Constitucional per tal d’afavorir a dos famosos empresaris, just quan a un compte corrent a Suïssa entrava una quantitat indecent de diners.

O com aquest mateix tribunal, quan ha d’interpretar la Constitució quasi sempre ho fa a favor dels qui tenen poder i oblidant-se de la gent que ho necessita. I açò és conseqüència directa de l’apropiació de la mateixa Constitució per partits de la dreta i la ultradreta. Uns partits, com el PP que no la va votar, però que se l’ha apropiat com si fora el seu manual de convivència propi i sense que la resta de la població comptem per a res. Un partit que impedeix la renovació per qüestions purament interessades per tots els temes que encara té pendents de ser jutjats.

Però a més, als últims temps, sembla que quasi tota la judicatura estiga rondinaire i amb una certa cara de gos permanent, i s’estan dictant sentències que fan por i que col·loquen de víctima als victimaris i castiguen a les víctimes reals, siguen dones o homes, amb sentències de molt difícil justificació com el cas dels artistes condemnats i empresonats per exercir la seua llibertat d’expressió. O que l’Audiència Provincial de Madrid avale el cartell electoral del partit ultradretà sobre mentides de menors no acompanyats a les passades eleccions del 4 de maig a Madrid.

No sé, tinc una certa sensació que el meu pare tenia raó quan deia que «als jutjats, com menys entres millor, perquè saps com entres, però pots eixir pitjor que has entrat». Realment comence a tindre la certesa de què el títol d’aquest article és cert, de què a l’Estat espanyol, la justícia és patriarcal i injusta.